GR 11: Espot - La Guingueta d'Àneu
Anterior: Restanca - EspotDesprés de la pallissa del dia anterior, i encara havent dormit més hores que un rellotge, no em veia amb cor de continuar el GR tal i com tenia previst fins a Estaon. Curiosament, per una vegada no vaig tenir problemes de genolls, però és que em sembla que em feia mal la resta d'articulacions del meu cos, i sobretot els peus. Només aixecar-me del llit (a l'hora que em va donar la gana, això sí) ja vaig veure que el millor que podia fer era emprendre una més que digna retirada, després de quatre dies i 70 km. pel bell mig del Pirineu. I encara que m'ho vaig prendre amb tota la tranquil·litat del món, vaig haver d'estar pendent del rellotge ja que cap a les 14h30 sortia de la Guingueta l'únic autobús directe a Barcelona. L'etapa (o millor dit la mitja etapa) no té cap dificultat, el més destacable seria una forta pujada en creuar el riu Escrita, una fotesa després del que porto acumulatTrack sobre mapa "Alt Pirineu" de l'Ed. AlpinaCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesSurto d'Espot a una hora que en altres circumstàncies seria molt intempestiva, passades les 10 del matí... El GR comença per una pista per la riba dreta de l'EscritaInicialment un camí molt plàcid, planejant entre mig de pastures i sembratsEn uns 20 minuts s'arriba a un trencall, un sender baixa a l'esquerra a creuar el riu, primer envoltat pels faigs......i després per dins d'una agradable pinedaNo faltarà l'aigua, més d'un rierol baixa de les muntanyesEn deu minuts més el camí creua l'Escrita, que davalla cap a la Noguera Pallaresa...De seguida se surt a la carretera d'Espot, enfront hi ha una rampa que puja cap a la d'Estaís; es creua aquesta i després de flanquejar a l'esquerra, comença el tram més dur del dia, seguint una línia elèctrica. No és gaire cosa, però tal i com tinc les cames desitjo que no duri gaire. I efectivament, havent superat uns 100 m. de desnivell des de la cruilla, arribo a una mena de collet al costat d'un pal d'electricitat i de seguida surto a una pista. A sota s'obre la Vall d'Àneu, i al davant intento endevinar gairebé amb terror la rampa que m'esperaria per pujar al Montcaubo; si em quedaven ganes, se'm van passar en veure aixòPerò en fi, ara la pista planeja i passa a l'obaga, per un bosc ben humit, fins que arribo a Estaís (1.400 m.- 1h), amb la seva església de Sant Esteve (s. X), típica del romànic del Pirineu catalàRemunto pel que sembla l'únic carrer cap a la part alta del pobleAquí mor la carretera; la segueixo uns 150 m. fins a un revolt, on surt un camí a l'esquerra que planeja entre camps i que permet molt bones vistes: a l'altra banda de la Noguera s'obre el Barranc de Berròs, coronat per la carena que baixa del MoncauboAra cap al final de la Vall d'Àneu; al fons s'alça el Pui d'Urdosa, sota el qual se situa LlavorsíI cap enrera, les pistes d'esquí d'Espot baixen des del Muntanyó i el Bony de les PicardesEn poca estona el camí passa novament a l'obaga; abans d'entrar al bosc, tenim aquesta bonica ullada sobre la Vall d'Àneu. A la dreta hi veig el final de l'etapa, al costat del Pantà de la TorrassaDe l'altra banda, la Solana de Dorve: el GR comparteix el primer tram amb la carretera i després remunta tot el barranc fins arribar a la carena, passant a l'altra vessant molt a prop del cim del MontcauboPerò això serà en una altra ocasió, perquè aquesta vegada no arribaré a creuar la Noguera Pallaresa. Cap al nord s'alça la carena fronterera, amb l'Estanyardo al mig i el Mont-roig una mica a la dretaEl camí surt a la carretera, continuació de la d'Estaís, gens transitada, i així xino-xano de seguida apareix a tocar el següent objectiuArribo a Jou (1.10 m. - 2h15') després d'uns 2 km. d'asfalt; una ràpida ullada a l'església de Sant Pere, aquesta del s. XVIII, substituint una anterior......i enceto l'últim tram pel camí que baixa cap al cementiri, molt a prop del Riu de JouAra sí que deixo enrere, amb una mica de pena, aquestes muntanyes......perquè després de passar per les Bordes de...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
