Culebres i Vallhiverna des de Llauset
Per fi vaig tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà un d'aquells llocs mítics del Pirineu; no tant pels cims que vam ascendir (que també... no cada dia es pugen dos tresmils), ni per la dificultat de l'itinerari o el desnivell, sino per la de vegades que n'havia sentit a parlar o que l'havia vist en fotografies o reportatges. L'entorn ja és prou atractiu per sí mateix, i encara que havia passat molt a prop només uns dies abans pel GR 11 (coincidint fins i tot durant uns metres amb el camí de baixada), el sol fet de poder travessar el "Paso del Caballo" entre els pics de Culebres i de Ballibierna ja justificava tota l'ascensió... I això que vam estar a punt de fer-nos enrere a mitja pujada...Track sobre mapa "Alta Ribagorça" de l'AlpinaCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesDesprés de recollir el Joan a Tàrrega i l'Eulogio a Alfarràs, arribem a l'aparcament de la presa de Llauset a última hora de la tarda; ells encara van tenir temps per muntar la tenda i jo per arreglar-me la meva "Kangoo Suite"Un altre lloc gairebé tan famós com el Pas del Cavall és el túnel per on s'arriba a l'embassament; potser no tan bonic com el del Cadí, de fet sembla l'entrada a Mordor... Però al menys no cobren peatgeI entre que sopem i anem a dormir, gairebé no apartem els ulls de la mateixa imatge, ja sigui amb l'última llum del dia......o pràcticament de nit......o encara a primera hora de la matinada, la veritat és que la mola del Ballibierna sobre l'estany de Llauset és espectacularComencem a caminar quan els primers raigs de sol escalfen els cims més alts; travessem el túnel de sortida de l'aparcament (2.215 m.) i de seguida trobem el corriol que ressegueix uns metres per sobre la riba nord de l'estany......des d'on ja tenim una visió de la pujada que ens esperaAnem deixant enrere l'embassament......mentre que per sobre apareix el Barranc de Botornas, per on tornarem en unes horesUn cop a la cua del pantà, seguim amunt el barranc, passant la cruïlla que puja a la dreta cap a Botornás i el Cap de LlausetEn tot moment tenim a la vista el coll cap a on ens dirigimI els núvols alts que teníem a sobre des de la sortida van estar a punt de fer-nos donar la volta... Un petit xàfec quan començàvem a remuntar el barranc, amb una predicció no gaire clara, va fer que la idea de la retirada ens vingués al cap per una estona, ja que afrontar l'última grimpada i el Pas del Cavall amb la roca mullada no era precisament l'opció més prudent... Finalment, animats per dos nois que havien sortit molt abans que nosaltres, vam decidir arribar-nos fins al coll i un cop allà ja veuríem el quèI la decisió va ser bona, perquè el ruixat no va durar ni deu minuts i els núvols es van anar diluint, sense desaparèixer del tot. Passem a l'altra banda del barranc i seguim pujant, flanquejant la falda de la Serra de LlausetL'últim tram és el més durFinalment arribem a la Collada de Llauset (2.865 m.) en dues hores i mitja molt relaxades, aquí deixem enrere el barranc que acabem de remuntar......i se'ns obre una panoràmica molt diferent, gairebé desèrtica, de la Sierra Negra, amb la Tuca de Castanesa al mig i el massís del Posets al darrera; més lluny, tirant cap a l'esquerra, treu el nas el CotiellaCliqueu sobre les panos per a ampliar-lesPassem el coll i canviem de vessant, a sobre el Pic i la Serra de LlausetEn un principi anem flanquejant amb vistes al vessant de Ballibierna, però això s'acabarà ràpid......perquè de seguida arriba la primera xemeneia. No té res d'especial, de fet l'Eulogio va seguir pel corriol que dóna la volta per evitar-la i li va semblar més exposat que aquesta curta trepadaUn cop a dalt, no caldrà posar les mans però la cosa puja de mala manera. El tema és que el nostre objectiu es comença a veure a l'esquerra, mentre que nosaltres pugem pel corriol a la dreta. Un home que vam trobar al coll va agafar la via directa, però se'l veia millor equipat i sobretot més preparat físicamentMentrestant, entre un respir i un altre, ens postrem quan sa...
