Via buenas vibraciones
DIUMENGE, 24 DE NOVEMBREAmb el fred que està fent ja va sent hora de començar la temporada de Vilanova de Meia. El Visa gran ja en tenia ganes!!.Per no fer un començament de temporada massa dràstic, ens proposem anar a una via de la que tenim informació molt confusa, la Buenas Vibraciones, hi ha cordades que s’han perdut, d’altres que no han vist clar el fet de tenir que reforçar les tirades i no hem trobat ressenyes aclaridores . Per tant és una via amb molts al·licients, grau assequible, no gaire de consum de masses i amb poca aproximació i descens ràpid , si decidim baixar per la mateixa via.A les nou del matí ja estem a Cal Cirera davant d’un bon esmorzar, no hi ha gaires escaladors i podem enllestir el tema ràpidament.A les deu del matí pugem tranquil·lament fins el peu de via i mentre ens preparem tenim la sorpresa que dues cordades més, han fet el mateix pensament que nosaltres, és estrany que en una via quasi desconeguda hi hagi tantes cordades.Les dues cordades negocien la tanda (nosaltres tenim clar que ja hi érem), i una d’elles decideix canviar d’aires i anar a fer una altre via, amb nosaltres es queden dues noies, la Raquel i l’Esther.El Visa comença l’escalada, com de costum i en poca estona ja està a la reunió, tan sols ha tingut que apretar al tram més vertical per poder-lo protegir, perquè l’assegurança la tens per sota els peus en els moments delicats. La tirada té uns 35 metres i una graduació de cinquè més, però amb molt bona presa.La segona em toca a mi, teòricament hi ha un fissurer, però tan sols teòricament, per sort és molt clar el lloc on cal posar-lo. Surto de la reunió amb un pas de Ao per superar la primera panxa, desprès cal navegar a la dreta seguint la fissura fins una altre zona extraplomada que cal protegir, superat el tram ens creuem amb la via Tàrrega. Aquí hi ha dues opcions, seguir recte amunt per un terreny mediocre on es veuen dos pitons o seguir per la placa de la Tàrrega un metres, per tornar a l’esquerra a cercar la reunió. Jo, veien la qualitat de la roca prefereixo pujar per la Tàrrega i m’enfilo fins el pitó que hi ha a mitja tirada d’aquesta i desprès em desvio a l’esquerra per cercar l’itinerari de la nostre via. En aquest tram m’he fet un fart de voltar per les diferents feixes cercant la reunió jugant-me en alguns llocs un bon castanyot, però a la fi he trobat la reunió i una vegada enganxat he vist per on puja la via,(això és el súmmum de la desorientació) hi ha dos pitos amagats que no he sabut veure a uns deu metres a la dreta de l’esperó que he seguit jo. Amb les sigues sagues que he fet, he arribat a la reunió justíssim de cordes i amb un fregament inhumà, atès que no havia posat gaires assegurances el company ha pogut seguir l’itinerari normal. La tercera és curta, un primer tram de 10 o 15 metres molt vertical i que cal assegurar, desprès perd verticalitat ràpidament fins la reunió, total uns 35 metres, el primer tram amb una dificultat de cinquè superior, més que res, per la dificultat de tenir que protegir-lo i la resta de quart grau.La quarta torna a tocar-me, comença amb una placa per anar a cercar un díedre més espectacular que no pas difícil però que cal protegir, desprès fàcil fins el peu d’un mur molt vertical, hi ha una reunió intermitja però jo no la faig i a la vista dels resultats , aconsello fermament fer-la !!.Surto de la comoditat i davant meu hi ha una placa molt vertical d’uns vint metres però on la roca ha canviat, hem deixat les grans presses vilanovines, pels cantells roms, els primers metres són fàcils fins uns tres metres de l’únic espit de la tirada. He pogut posar dos camelots força bons però ara tinc uns tres metres que es veuen molt difícils, jo amb la meva visió clínica, ( je, je , és un dir, perquè porto un dia de distracció!!) prenc la decisió de pujar per l’esquerra de la paret i agafar l’assegurança em costa suor i llàgrimes, sort d’un forat que hi ha just al costat...