Tuc de Mulleres amb neu
Després d'estrenar-nos dos dies en la nova temporada d'esquí de muntanya, uns quants del grupet ens veiem amb cor de fer el Mulleres. És una sortida de mitjans-finals de temporada, però ara el risc d'allaus està a 2 i és un bon moment per provar-ho. El què no sé és si ho aguantarem tot.A les 9 del matí quedem a la boca sud del túnel de Vielha amb uns amics del Berni. Som l'Albert, el Xavi, el Berni, el Dani, la Núria i jo. Comencem a foquejar per l'esplanada i ens endinsem al laberint del bosc, és una mica campi qui pugui... sort que és curt. Al sortir d'aquí, tenim tota la vall per nosaltres i tot és pujada, la traça està a la banda esquerra mirant al cim. Cada un va al seu ritme i fem parada llarga al nou refugi lliure que van fer l'any 2011. Aquest refugi està molt bé, molt net i amb força lliteres, coixins i mantes. Val la pena anar-hi.Vistes a la boca sud del túnel de Vielha des del refugi de Mulleres.El Mulleres al fons.Al cap d'uns 20 minuts ben bons, continuem per la dreta mirant al cim, el sol toca de valent i comencem a treure'ns roba. Fem sauna!!! El ritme es va alentint, fa massa calor i no hi estem habituats. El Xavi marxa al davant, la Núria i el Dani es van separant pel darrere. Els altres 3 anem fent xino-xano. No té pèrdua, la traça està feta i no patina gens. Arribem al punt on ens hem de posar els esquís a l'esquena i els grampons als peus, hi ha una grimpadeta d'uns 10 m que ens permet travessar a la vessant N del Mulleres... Vistes espectaulars i molt a prop del massís de la Maladeta-Aneto. Està molt gelada aquesta vessant, cal anar en compte.Tram final de la pujada fins al coll de Mulleres.Enrere deixem això, es veu una bona pala.Tram de grimpada.Passem tots a l'altra banda sense cap problema i el grup es divideix en dos: el Berni, el Dani i la Núria es queden al coll d'Alfred; el Xavi, l'Albert i jo deixem els esquís al coll de Mulleres i seguim amunt amb el piolet i grampons... quin espectacle de figures i estalactites de gel, impressionant! No ho havia vist mai, és ben bé que les temperatures arriben força avall. Arribem al cim amb unes vistes infinites de tot el Pirineu, gens de vent i amb un sol radiant... amb aquestes condicions sí que faria un vivac a dalt. Fem fotos, reconeixement de muntanyes i tirem avall que els altres ens esperen. Al coll ens posem els esquís als peus i tirem cap al coll d'Alfred on hi ha el Berni, ens comenta que s'han trobat amb el grupet de Copons que pujaven per la cara Nord... tot queda en família.Passant a la vessant nord, està tot molt glaçat. L'Aneto al fons.Vistes impressionants del massís Maladeta-Aneto.Cap deth Hòro de Mulleres.Escultures amb estalactites de gel. I no són petites!Vistes espectaculars mentre pugem al cim.Foto de cim.Ara tot és baixada... ens esperen 1500 m de desnivell negatiu... tot això esquiant?? Quina passada!!! Segueixo el Berni i gaudeixo com una nena petita amb una joguina nova. La neu està bé, no n'hi ha massa... però, no està crosta i es pot esquiar bé. No s'acaba mai i el paisatge és molt variable, guapíssim! Aquesta baixada ens servirà per conèixer la zona i així, de cara a les següents sortides, podrem traçar noves SS de baixada. El tram final s'ha de remar una mica, travessar rierols (algú s'hi queda a dins del riu), i tornar a remar fins arribar a l'aparcament que hi ha a la boca nord del túnel de Vielha.Baixada per la vessant nord des del coll d'Alfred... un bon tros, eh?Venim d'aquí dalt. No es veu molta neu per les ventades.És una sortida molt recomanable, cal fer combinació de cotxes i es pot fer amb infinites variants. El desnivell és important, cal estar en forma si no es vol patir massa.Track 33 i foto de ruta:El track només marca fins al coll de Mulleres perquè és on vam deixar les motxilles.Espero que us agradi tan com a mi!
