Al sur, a tocar el cel
A mitjans de Juny vam anar cap al sud, però no al sud de Catalunya, no..., sinó al sud de la Península Ibèrica, a l'antic Al-Andalus, allà on la presència musulmana resistí més temps l'embat del cristianisme.Granada, on les reminiscències d'aquella cultura islàmica encara aguanten als pobles, camps, ciutats i, per què no, a la muntanya, i allà ens encaminàvem, abans de visitar la preciosa ciutat de Granada i la fastuosa Alhambra (quina meravella), vam estar uns dies a les entranyes de Sulayr...Després d'un viatge que es va fer més curt del que ens esperàvem vam arribar a Trevélez (poble de més altitud de la Península, o això diuen per allà), en plena Alpujarra Granadina, on un cartell ja ens posava a situació:Ens esperàvem trobar un poble tranquil, però sense saber-ho vam arribar just a les festes del poble, o sigui que us podeu imaginar quin jolgorio padre hi havia muntat..., vam fugir als afores del poble, ens vam instal·lar a la nostre petita casa mòbil, i ens vam anar a dormir sota la lluna, un mar d'estrelles i... focs artificials, bon començament!De bon matí ens vam llevar, vam esmorzar quelcom i ens vam disposar a seguir el camí cap a Siete Lagunas, motxilots en ristre i cap amunt!Sortint dels bonics carrerons del poble començava el camí, primer per un tram empedrat bastant humit per la proximitat del riu Culo Perro i emboscat, per a mesura que anàvem pujant de cota, deixar pas a un terreny més obert i sec on vam sorprendre un Llangardaix Ocel·lat que rapidament es va amagar entre el rocam.El paisatge s'anava obrint i de mica en mica s'intuïa la magnificència de la contrada, i ja es veien les neus als cims...Vam arribar a l' indret anomenat la Campiñuela, una plana herbada amb un cortijo, antics bancales de cultiu i una acequia a "petar" d'aigua fresca i neta baixant ràpid de les muntanyes, i l'element que faltava no es va fer esperar, un ramat de vaques i un pastor a cavall seguit per uns quants mastins, una estampa digne de veure.Seguint el curs del riu Culo Perro, i ja trepitjant els primers neverets una petita pájara va sobrevenir a la María, res que una mica de descans i uns txutxes energètics no poguessin solucionar, i es que anàvem a molt bon ritme tot i anar carregats amb tot el "fato", i ja havíem passat a uns quants excursionistes a tota velocitat, ens menjàvem la muntanya!Més endavant vam perdre una mica el camí, sota les plaques de neu, però saltant de placa a placa i de pedra en pedra vam aconseguir creuar el riu i entomar de nou el camí correcte que ens havia de menar, ja en franca pujada, primer a la Cascada de Chorreras Negras (espectacularment bella) i just a sobre Siete Lagunas, una cubeta glacial espatarrant, amb el gegant just al davant, quin espectacle de lloc! I aquí era on passaríem la nit, si senyor!Vam endrapar quelcom mentre vèiem com anaven arribant els excursionistes que havíem trobat durant la pujada, un grup d'indígenes de la zona i un anglès solitari i llargarut.Quan vam començar a muntar la tenda, se'ns va apropar un dels indígenes indicant-nos amablement que estava prohibit muntar tenda a la gespa per salvaguardar l'ecosistema anomenat los borreguiles, i que a banda també era un mal lloc perquè ens podíem aixecar tot xops per la permeabilitat del sòl.O sigui que vam fer una investigació per la zona i vam plantar tenda en un bivac proper a reser d'unes pedres. Cal dir que tot l'indret estava ple de cabres salvatges, autèntiques reines de la contrada, hi havien desenes a la vista, però sempre a una distància justa per què els humans no representéssim una amenaça.Com teníem temps vam deixar els bártulos que no necessitàvem a la tenda i vam començar a pujar en direcció a La Alcazaba (3371 m.), després de trobar-nos un mascle impressionant de cabra, el qual vam destorbar de la seva sagrada migdiada i ens dedicà uns badalls i unes posturetes tot estirant-se tal llarg era, vam assolir un "peñasco" proper al Peñón del Globo (3288 m.) amb unes vistes superbes de tot el circ abastant el...
