Castells de Centelles i Castellcir
2.02.14 Recomanable excursió matinal als castells de Sant Martí de Centelles i de Castellcir o de la Popa (a aquest darrer ja hi vam anar per un altre itinerari, vegeu la ressenya Castell de la Popa i Sauva Negra), des de Sant Martí de Centelles, on hem arribat per la C-17 fins a Centelles i d’aquesta població hem seguit per la C-1413b en direcció a Sant Feliu de Codines, tot passant per sota el penyal on es troba el castell de Centelles, fins que, al cap d’uns 3 Km, agafem a mà dreta l’accès a la parròquia de Sant Martí, on hem deixat el cotxe a l’aparcament vora la font de Sant Martí.Des de la parròquia de Sant Martí de Centelles (735 m), un pal indicador assenyala les dues rutes al castell: pel camí de les Feixes, a la dreta, per on retornarem; i pel “camí equipat”, recte en direcció nord, que és el que agafem de pujada i que no té cap mena de complicació. El sender s’enfila per un breu tram de bosc i continua per sobre la roca, per on anem trobant tot l’”equipament” del camí: dues petites grapes a l’inici i diverses baranes amb cable d’acer, útils en cas de trobar la roca mullada. A mesura que anem pujant, anem tenint fotogèniques vistes del castell de Centelles.L'encinglerat castell de Sant Martí de CentellesPel camí equipat amb baranesDesprés del tram equipat, el camí, més redreçat, entra a un bosc d’alzines, per on arriba per la dreta el camí de les Feixes, i ens situa poc després al coll del Castell (835 m). Un corriol a la dreta ens apropa al castell de Sant Martí, malauradament tancat per treballs arqueològics (cal dir que resseguint les parets del castell per un corriol es pot accedir, al punt més baix del mur i amb una petita grimpadeta, al seu interior).Arribant a l'entrada del castell, que trobem tancada Al pla interior del castellEl primitiu castell (documentat al segle IX amb el nom de Sant Esteve que després canviarà pel de Sant Martí) s’integrava en la xarxa de castells del comtat d’Osona. A partir del s. XII passà al llinatge dels Centelles, els quals el convertiren en el centre de la seva baronia. Durant la guerra civil catalana (s. XV), la Generalitat pren el castell, que és destinat com a residència del rei Pere IV, Conestable de Portugal; aleshores, com a Castell Reial, es fan treballs de fortificació i embelliment. A partir del s. XVI s’abandona com a residència senyorial i continua com a masoveria i capella (Santa Maria del Castell), amb usos militars puntuals (guerres dels Segadors, de Successió, del Francès i carlines). A finals del segle XIX, fou abandonat definitivament i les seves ruïnes es convertiren en una destinació freqüentada pels excursionistes.Ens apropem a un mirador sota la roca on s’alça el castell (plafó panoràmic), des d’on tenim bones vistes del Pirineu i el Montseny, així com de la plana de Vic, i acabem de revoltar aquesta roca per tornar de nou al coll.Al mirador del castell, encarats al MontsenyBona visió del Pirineu des del miradorAquí deixem el camí principal que puja al castell per l’altre vessant, i ens enfilem a mà esquerra per un corriol que ens apropa al cingle. Passem tot seguit per una petita balma i anem a sortir al Pla del Castell (859 m), indret on hi ha les restes d’una antiga pedrera (lligada a la història del castell) i des d’on tenim una àmplia i enlairada vista del castell de Sant Martí i del cingle on s’hi assenta.Pedrera del castell de CentellesEl castell de Centelles des de la pedreraDes d’aquí anem seguint el camí principal, primer en direcció oest i després nord, fins a desembocar, passats uns camps, a la gran masia de la Rovira dels Cerdans, per on passa la pista que puja de la carretera per on hem vingut (entre Centelles i Sant Martí).Arribant a la Rovira dels CerdansContinuem a l’esquerra per aquesta pista, en lleugera pujada, fins que no triguem en arribar al collet de la Rovira (882 m), des d’on ja podem veure, cap a l’oest, el castell de la Popa. Deixem la pista i seguim a l’esquerra per un camí carreter que baixa...
