Via Barcelonets a la Pastereta (Montserrat)
La meva ressenya15 de febrer de 2014. Serrat de la Pastereta, via Barcelonets, V+ A2eFa un parell de dies, que sembla, que la temperatura climàtica es mes suau i no fa aquell fred que a la gent mediterrània no ens acaba de fer massa el pes, sobre tot si carregem una pila d'anys a sobre. En un principi teníem un altre via en previsió però a ultima hora se'ns afegeix en Jordi-Joan i serem tres amb el Joaquim i jo. Cambiem de plans i els proposo anar a la Pastereta a la via Barcelonets, que jo pensava que no havia fet i si que la vaig fer fa set anys. Es estrany en mi que no m'enrecordi, Be, deu ser cosa de la edat...La via es de caire modern, plena de parabolts, emplaçats en el lloc just per quan ja t'agafa el "tremolor de cames". Roca fantàstica a excepció del primer tram del segon llarg, i un desplom-sostre que vist des de la reunió et fa sentir papallones a l'estómac i que amés no veus les expansions fins que no ets a sota el sostre. Però cap problema, els parabolts son molt junts, el necessari per que gaire be, no fem esforços sobre-humans. Això si, pels que tenim una edat i un pel de "sobrepes", no ens resultarà fàcil. fàcil del tot i amb una mica tècnica rovellada el superarem prou be.Per arribar a la via deixarem el vehicle al pàrquing Nubiola al costat de la Vinya Nova i en deus minuts arribarem al que era l'aparcament del Clot de la Mònica. Prenem el camí amunt tot seguint les traces que ens portarien a l'Artiga alta i als Pollegons. Passarem pel costat del Frare de Baix i dels Serrat d'en Muntaner i desprès d'un gran revol, seguirem sempre per la nostra dreta pujant per traces de camí i lloms de roca fins arribar als contraforts de la Pastereta. Pujarem vers llevant on trobarem una corda fixe que ens menarà a la cara es la la roca. Seguirem pujant fins un enorme pi que hi ha a la base de la roca i recte a munt en tendència la dreta ja veurem les expansions de la via.1er llarg: V, IV+, IV i III unes 11 expansions en uns 45 metres.Comença vertical del tot i amb una roca fantàstica i de mica en mica va decreixen la dificultat. es llavors que el llarg va flanquejant lleugerament a la dreta fins que fàcil ment entrem en un replà terrós als peus d'un arbre sec i muntem la reunió de dos parabolts amb cadena. Llarg preciós amb una roca de pel.lícula i el seguros posats per no passar gaire por.2on llarg: III, IV, V+/A0e, V+ i IV, sis expansions en uns 30 metres.Per mi el llarg més difícil de la via, però que no es obligat. encetem el llarg pujant per la dreta en clar flanqueig, en un terreny un pel trencat fins sota d'un bons ressalt desplomat. En A0e el podem solucionar, si no, diuen que es 6a. Un cop superat aquest primer "entrebanc" la cosa continua molt dreta i difícil, però com dic, poc obligada, fins que entrem a la reunió sense cap problema.3er llarg: III+, A2e i IV+ unes 10 expansions en 25 metres.Aquest es el llarg de tècnica. Les males llengües diuen que es un "artificial" fàcil. Si, potser que si, però quan tens la tècnica (molt) rovellada, amb uns quants anys a l'esquena i "pelin" de sobrepes, la cosa es pot... diguem, complicar un pel. I així va ser, un dels "intrèpids components" es va tenir que baixar a mig A2e. Direm el pecat però no el pecador. Deduir-ho vosaltres mateixos per les fotos... Be, el llarg no te més misteri. Surtim de la reunió en escalada fàcil fins els peus del "terrífic" sostre, Encetem l'artificial amb expansions prou juntes fins que sortim del desplom i en escalada difícil, arribem al final de la via. Petonets i abraçades pel que queda de la cordada, per que aquest llarg ens a fet suar de valent!!!Amb dos ràpels, un fins la primera reunió i l'altre fins els terra, (compte amb les pedres en aquest darrer) ens menaran un altre cop a peu de via i pel finals de festa anirem a dinar un senzill àpat però fet amb molt de "carinyu" a casa de la Montse i el Jordi-Joan a Collbató.Jo pensava que era una via nova però el Joaquim tota l'estona em deia que ell creu que jo ja l'he fet... i tenia raó, en el llibre registre del cim era...
