no era l'hora

                   RELAT DEDICAT ALS AMICS QUE HAN ESTAT AL MEU COSTAT DURANT                            AQUESTS DIES D'INACTIVITAT FORÇADA I GENS DESITJADA.                       ---------------------------------------------------------------------------------               Si estàs físicament be, en plena forma, i no tens cap símtoma de res. I en un examen mèdic rutinari. Et diuen que tens  Càncer, i del dolent. Lo primer que et passa per el cap. Es que es un error, i a tu això no et pot estar passant.                Però  SÍ.  Una segona prova, biòpsia inclosa certifica el resultat. Caldrà passar per el quiròfan lo més ràpid possible.               Tot i que pot semblar estrany. Tinc que dir que moralment no me enfonsats en cap moment, i fins i tot he seguit conservant el sentit de l'humor.  La única explicació raonable per aquest estat d'ànim. Es que potser el cervell, retingui situacions semblants viscudes amb anterioritat, i respongui amb coneixement de causa, minimitzant l'impacta emocional.               Recordo un cas que potser en el seu moment et passa desapercebut. Però fent memòria, te n'adones que en aquella ocasió. La Mort va estar apunt de trucar-te a la porta....                Circulàvem amb cotxe amb la colla de muntanya, per anar a fer la Ruta del Riu Glorieta. Quan en un tram de carretera, vaig accelerar per fer un avançament.  I la Isabel em diu : "No cal que el passis, total tenim que desviar-nos pasada la propera corba "... En aquestes que del revolt va sortir un cotxe descontrolat, que va impactar contra el vehicle que no havia adelantat.  Per desgràcia el conductor d'aquell auto, va perdre la vida al meu costat. Uns segons i uns pocs metres em van mantenir viu.                 Posats a muntanya,  en més d'una ocasió ha vist clarament les  Orelles al Llop.  En recordo una en especial, en la que de de un primer moment la cosa ja pintava malament.                 Monistrol.  Es un divendres de primers de març de 1.996.  Tinc previst sortir cap a Boí per ascendir en solitari la Punta Alta de 3.014 metres, i baixar per Comalesbienes.               La feina ma retardat l'hora de sortida, i perteixo més tar de lo previst. Quan passo per Barruera, son ja les, 10 de la nit. Entre el dia de feina, i les hores de conduir porto un bon tute, i decideixo aturar la furgoneta per sopar i dormir.                Dissabte;  Avui soc jo el culpable de que la cosa comenci malament. He dormit més del compte, i ja posats aprofito per esmorzar en el poble.  Llògicament emprenc la ruta més tard. I per si fos poc, passat el Balneari de Boí, una esllavissada barra el pas, i no em deixa arribar a la presa de Cavallers. Tinc que deixar la furgo, i seguir a peu, fent molt més llarg el trajecte.  Total que arribo al Refugi Ventosa i Calvell passada la, 1 del migdia. Si no fos per que el camí fins el cim de la Punta Alta ja el conec, doncs hi pujara el, 18 d'agost de 1.995 amb el meu fill Alexis ( El seu 1er. Tres Mil ).  Sagú que hagués avortat l'ascensió.                El fet d'anar fora d'hora, trobar alguna congesta de neu, i la llargada extra de camí, comença a minvar l'estat d'ànim i la pujada es fa feixuga. Quan corono el cim, son les, 4'30 tocades. Un autèntic despropòsit !!.. Sa...

Kimisades