El recòndit Pla de ses Basses (Formentor-Pollença) 23-3-2014
Aquesta ruta discorre per les belles contrades pollencines de la península de Formentor. En alguns trams no trobarem fites, en altres avançarem pel ►Camí Vell del Far de Formentor. Els germans Sastre, Joan i Vicenç, defineixen la península com el País Extrem. Idò, per aquest País Extrem guaitarem a la bucòlica cala en Gossalba, visitarem el Pla de les Basses i acabarem al far, situat a l'extrem de la península de Formentor. Es tracta d'un trajecte molt variat i entretingut, amb maques panoràmiques de la badia de Pollença. Per planejar-la ens hem il·lustrat en el llibre Fites i fetes, trescant per la Serra (2011) de Miquel Martorell, personalitzant-la un xic.Arribam al punt d'inici de l'excursió per la carretera del far de Formentor (Ma-221). Un quilòmetre passat el túnel, en el mirador del pla de la Punta d'en Tomàs (km 14,900), deixam els cotxes (►WP-01). Per si la ruta resultàs llarga per algun component del grup, es pot deixar algun vehicle a l'aparcament del far. Des del mirador s'obté una magnífica vista dels penya-segats que s'estenen del Racó dels Xots fins on acabarem la ruta, el cap de Formentor. Les cingleres de més de 200 metres caven en picat al racó d'en Tomàs i s’allarguen pel racó del Xot, la cova del Patró, el Calamar, fins al cap de Formentor. Sa Roca Blanca (330 m)Caminarem per l'asfalt uns centenars de metres en direcció al túnel, per anar cercar un dels dos ramals de la canal de cala en Gossalba, el més pròxim als penyals del puig de la Roca Blanca (330 m) (WP-02). L'altre, el més evident i trepitjat, arrenca al mateix aparcament del mirador. Començam a caminar a les 9:22 h.Anam baixant pel corriol entre una mar de càrritx. A la dreta observam un antic refugi pel bestiar, el qual aprofita una balma oberta als penyals de la Roca Blanca, tancada per una paret seca.En el tàlveg del xaragall trobam aquest petit aljub o bassa coberta, que servia per abeurar els animals (WP-03), 'una autèntica obra d'art', en paraules de Martorell. Uns metres més endavant assolirem la bifurcació del segon ramal que baixa del mirador. Vista retrospectiva i part frontal de l'aljub.El tirany entre dins un pinar i es converteix en camí amb marge de sosteniment. Avançam creuant el torrent diverses vegades. Observarem, a la nostra esquerra i un poc enlairades del llit del torrent, algunes ruïnoses construccions. Per molt que posam atenció a les paraules de Miquel Martorell quan diu: «Si volem veure la boca de l'Avenc de cala en Gossalba, seguim pel mateix camí i ens toparem amb un pi de dues soques aferrat a la marjada. Unes vint-i-cinc passes més endavant hi ha un pi forcat a l'esquerra del camí i a l'altre costat del llit del torrent es veu clarament la petita boca de s'Avenc. Té una profunditat de 18 metres amb delicades formacions d'estalagmites», no trobam l'avenc. La veritat és que no vaig cercar massa, hem de deixar coses a veure per tenir una bona excusa per a tornar-hi. Sense adonar-nos arribam a la pregona cala en Gossalba (WP-04), documentada el 1593 com a Gonçalvo. «Después del promontorio de Formentor se sigue la Cala Gonzalvo muy importante y capaz de 20 galeotas y de mucho fondo [...]». (Binimelis, 1593). L'Arxiduc cita el camí, dient: «Sovint la gent ve al far [de Formentor] des de la cala en Gossalba, des d'on hi puja un camí. Aquesta cala es troba al dessota de la calçada». Si no podien efectuar el viatge amb barca (al far), l’havien de fer per terra. Partien des de cala en Gossalba i havien de caminar a peu una hora i mitja. A cala en Gossalba hi havia un mollet on desembarcaven els subministraments per el funcionament del far. Cada setmana s’havien de transportar 17 kg. de petroli i els queviures dels faroner.Cala en GossalbaArribam a la cala a les 10.08 h; un lloc meravellós per a berenar. Els penyals del puig de ses Butzes (dreta) i del morro del Pont (esquerra), emmarquen el cap des Pinar i la península d'Artà.No sé si és aquesta covatxa on...
