Diapositives espeleologia Escuain, 1972-1974 (Diego Ferrer) -1-
Presentem l’escaneig d’unes diapositives realitzades per Diego Ferrer (1954-1991) "veure biografia en SARAWAK" efectuades al període 1972-1974 en cavitats de la Sierra d’as Tucas (massís d’Escuain) Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, Osca.Les diapositives foren realitzades amb una càmera analògica Olympus amb pel·lícula de ½ format, d’un rodet de 36 fotografies sortien 72. L’escassa qualitat de les imatges, tant per diverses qüestions tècniques fotogràfiques, com pel deteriorament del color dels positius pel pas del temps, fan que no tinguin cap interès artístic, però, donen testimoni documental de com s’afrontaren, a l’època, les noves exploracions a cavitats pirinenques, utilitzant materials tècnics i personals rudimentaris per a fer llargues estades i progressions en cavitats d’alta dificultat exploratòria.Mostra del deteriorament de moltes de les imatges recuperades AntecedentsL’any 1968, membres del Grup d’Espeleologia de Badalona, comencen a realitzar visites esporàdiques a cavitats del massís, aleshores el GEB centrava les seves exploracions a la Sierra de Guara. A l’any 1970 munten la primera campanya d’estiu de les que s’han anant realitzant, ininterrumpidament, fins el present.Campanya d'estiu 1970Campanya d'estiu 1971Campanya d'estiu 1972 Els anys 70 i 71 es descobreixen i comencen a explorar varies de les principals cavitats del massís. La principal tècnica de progressió vertical fou el ràpel Comici i les escales electron. El transport del material s’efectuava mitjançant petates militars de lona. No disposàvem de vestits específics o adequats per realitzar activitats d’exploració espeleològica que minvessin, amb eficàcia, els efectes del contacte amb l’aigua freda combinada amb les baixes temperatures de l’ambient.També, s’havien de començar a efectuar bivacs dins de les cavitats.Per tractar de solucionar les qüestions d’abric, s’hi va utilitzar un vestit de goma de la marca Turbo que fora un disseny original per fer esquí aquàtic, no era impermeable, però, al menys, no xuclava l’aigua. Quan es va començar a fer servir, per no fer-lo malbé, ens posàvem la granota de roba per sobra. Al mullar-se la granota, no vam trigar gaires sortides en donar-nos compte que aquesta singular combinació produïa els mateixos efectes que el refrigerador de casa nostra.Als peus calçàvem escarpins de neoprè amb botes Xiruca de mesures folgades. Les botes disposaven de bona adherència, i l’aigua, quasi la mateixa que entrava tornava a sortir.Als ràpels, per evitar destroces produïdes per la fricció a l’espatlla del vestit Turbo, utilitzaren un teixit d’amiant en bandolera, tancat amb un mosquetó a l’alçada de la cintura.L'autobloquejador Jumar el feien servir per assegurar amb la corda al que pujava per l'escalaEl carbur el portàvem en càmeres de pneumàtics de rodes de cotxe, tallades i tancades pels dos extrems, semblava com una mena d’embotit negre gegant.L’any 1972 començaren a utilitzar els bidons de polietilè, rígids i estancs. Encara que cada vegada les donàvem més utilitat, no vam poder de deixar de fer servir els petates per transportar les escales electron fins que va canviar la tècnica a sols corda.Dit això per situar les imatges dins d’un context, passarem a divulgar, en els següents apunts, les diapositives d’en Diego Ferrer.Puntualitzar que moltes de les fotografies que hem fet servir en aquesta presentació són d’en Ramon Canela, així com quasi bé totes les que s’han divulgat dels primers anys d’exploracions a Escuain
