Tuc de Molières (3010 m). Era montanha d'arròques.
Ve d'aquíIntroduccióSi us agraden les roques, els camins que no són camins, les roques que cobreixen tot el que poden i les tarteres de blocs grossos i incòmodes, no ho dubteu. El Tuc de Molières és el paradís que esteu somiant!!Després de pujar al Ballibierna la jornada anterior i amb les cames una mica carregades, ens trobem amb la gent del CEB per pujar al Tuc de Molières. De fet, el grup del CEB va sortir la tarda anterior i van fer nit al refugi lliure que es troba a mig camí. En el nostre cas, decidim descansar tota la tarda del dissabte i sortir a primera hora del diumenge, sense tant de pes a l'esquena.La sortida presenta molt de desnivell acumulat i la pujada no dóna treva. S'han d'anar superant diferents escalons i salts d'aigua fins al refugi i des d'allà s'han de vorejar els Estanhs de Molières fins arribar a la part més distreta de l'ascens. Una pala de neu que requereix l'ús de grampons (sobretot de baixada) i una curta grimpada que et deixa a la mateixa cresta. Finalment s'assoleix el sostre de la Vall d'Aran.Fitxa tècnicaPunt de sortida: Espitau de Vielha (1620 metres)Punt d’arribada: Espitau de Vielha (1620 metres)Horari: 8 hores 50 minutsCim: Tuc de Molières, 3010 metresDistància: 13,7 kmDesnivell acumulat: +1286 metresMaterial: Grampons i el piolet. Cal superar una pala de neu.Dificultat: Mitjana. L'ascens no presenta grans complicacions tècniques, simplement cal considerar la pala de neu i la curta grimpada final. Físicament, però, és un trencacames pels constants blocs de roques que s'han de superar.Perfil de la ruta Track de la ruta AccésVeure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.Ruta Sortim de l'aparcament de la boca sud del túnel de Vielha a un quart de 7 del matí. Encara és massa d'hora per fer fotos amb un mínim de qualitat. Fins que no arribem al primer salt d'aigua no trobem suficient llum.Els primers raigs de sol il·luminen les parts altes de les muntanyes.Entre el primer i el segon salt d'aigua hi ha un tram més planer i sense gaire roca.Segon salt, força més impressionant que el primer.Pugem per la dreta, fent una curta i senzilla grimpada fins a la part superior.Un cop a dalt, més vistes. Ara cap al Tuc de la Tallada.Sense deixar el curs del riu ens acostem al tercer salt d'aigua. D'aquí poc ja ens tocarà el sol i la calor apretarà fort.Portem unes dues hores de contínua pujada fins que veiem el refugi de Molières, al cim de la roca.Refugi de Molières, 2395 metres.Aquí han dormit la gent del CEB, protegits per les agulles poderoses del Tuc de la Tallada i la Cresta del Feixant.Fem un descans i aprofitem per gaudir de les vistes del primer dels Estanhs de Molières i del Tuc.Hem recuperat forces i continuem amunt. Amb el cim ben visible i molt enlaire.Segon estanh de Molières, amb trossos de gel surant i neu al seu voltant.Poc a poc anem guanyant metres i podem veure la cresta dels Besiberris.Entrem al regne de la neu. Poc a poc s'aniran alternant curtes plaques de neu tova amb roca.El Tuc de Molières queda cada vegada més a prop. A la dreta ja veiem la gent del CEB, just abans de la placa de neu.Aquí sí que cal posar-se els crampons, sobretot a la segona part on el desnivell augmenta i el risc de caure avall és més gran.Després de la neu hi ha una curta grimpada aèria però amb bones preses.I finalment només queda seguir la cresta per grans blocs de roca.Tuc de Molières, 3010 metres. Sostre comarcal de la Vall d'Aran i 39è del nostre compte particular.Les vistes cap a l'Aneto són de les millors que es poden tenir.La mateixa vista sense pintura.La vall que hem seguit durant l'ascens.El sector nord de la Vall d'Aran fins al Mauberme i el Mont Valier.Un zoom a la cresta dels Besiberris.I finalment el Ballibierna.Cim aconseguit, un altre 3000 al sarró.Ens acostem uns metres més endavant, doncs sembla que és un xic més alt.I aquí ens fem la foto de cim amb en Xavi.Després de la sessió de fotos, toca baixar pel mateix camí.Un cop superada la pala de neu,...
