via estasen al pedraforca: tornar als origens
En Ramon en el flanqueigTornar als origens. Diuen que la victòria d'Estasen sobre la paret Nord del Pedraforca per allà l'any 1928 es pot considerar la primera escalada catalana.La via es lògica. Sempre amunt i buscant els punts febles de la muntanya. Se la tenia ben estudiada, especialment en el famós flanqueig. Diria que hi ha dues parts molt marcades d'escalada: Fins el flanqueig i fins al cim. En el primer escalareu, en el segon, grimpareu i ja us podeu treure els peus de gat.Ens feia molt il·lusió la via doncs ja havíem tingut una "porra" a peu de via. Malgrat que la meteo ens deia que faria bon temps ens vam trobar un dia de boira, però amb una mica de compte, és pot seguir la via ja que hi ha un grapat de fletxes verdes. Atenció!!! al final indiquen una variant que és més difícil que tota la via.Descripció de la via:La via comença abans de la via... aclaris-te ... si abans de començar us tocarà fer un dels passos més difícils de la via. Heu de superar un ressalt polit.1 llarg (IV- 45 metres- 1 clau): Davant tenim un diedre molt marcat i llis. Hi ha algú que ho intenta amb botes i després maleeix la idea, millor peus de gat. Érem dos cordades, nosaltres vam sortir del diedre, al mig, per l'esquerra i ho vam trobar més fàcil, sols havia un pas de decisió (IV) mentre que pel diedre potser era més "seriu" (IV+).Vam fer reunió en un bloc, prou bé. Hi havia hagut una reunió que algú va petar (sé qui ho va fer - però no ho diré - que no sóc un xivato. Em va dir que si es permet dos parabolts en aquesta via històrica l'endemà n'hauria dos més ... i així fins convertir la via en una parabolada... totes les idees són respectables. També em va dir que havia un pont de roca a la vora però jo no el vaig veure).Ens traiem els peus de gat i ara a caminar per una feixa. Seran uns dos-cents metres, fins al peu del Dit de Riambau que és la referència per localitzar la via. Pugem per una canal fins al collet a tocar del Dit. A la paret hi ha escrit ESTASEN de color verd. Aneu bé, no esteu perduts. A la vora hi ha una coveta per fer un vivac per a tres persones.2n llarg ( IV - 45 metres - 2 claus): Pugem per una marcada fissura (IV) on trobem els claus. Muntem la reunió en un arbre (munió de bagues velles).3r llarg (III+ - 35 metres): Anem pujant, amb tendència a l'esquerra. Tram una mica herbós. Trobem un clau amb anella on muntem reunió (reforçada). Els companys fan la reunió més a la dreta. Estem davant d'una placa on veiem algun clau.4t llarg (IV+ - 35 metres - 3 claus): És el llarg més tècnic però ben protegit. Hem de pujar una placa que es va posant dreta on trobem els claus. Sortim a un replà herbós. Aquí havia el mític pitó Estasen. Es veu que la colla de l'Estasen havien pujat un immens pitó de ferro. Quan van fer el flanqueig van veure que ja no els hi faria falta i van decidir deixar-lo clavat aquí, per estalviar-se el pes. Fem reunió en un clau i un pont de roca.Segon llarg, inici de la via5è llarg (III+ - 25 metres - 4 claus): Ara ens toca el pas més impactant - encara que nosaltres el vam fer amb boira - ja que farem un flanqueig a l'esquerra i veurem el refugi i el mirador uns 400 metres sota nostre. El pas impressionant però no pas difícil. Protegit amb claus però es pot reforçar. Hi ha un moment que cal baixar mig metre, ja a l'altre costat del contrafort, però hi ha bona presa. Com sabia l'Estasen el flanqueig? Segur que no va ser casual, s'ho havien estudiat ja que a partir d'aquí les dificultats havien acabat. Segurament no el van descobrir a la primera intent.6è llarg (II- 200 metres): Tirem una mica més a l'esquerra i comencem a pujar per l'anomenat Jardí de l'Estasen (no tan herbòs com la Pany) i anem pujant en ensamble. Si feu bé els aros a la corda pujareu sense adonar-vos. En això la veterània, també és un grau.Arribant a la careneta7è llarga (IV- 60 metres - 3 claus): Grimpem per unes cornises. A l'esquerra teniu una balma. Hem d'anar seguint les marques verdes. . En el primer clau que trobeu muntem la reunió. La...
