Muntanyisme.cat

 Ressenyes d'internet   Diu una dita que al veí se’l coneix quan entres a casa seva. Això es el que estem fent últimament, conèixer els magnífics indrets que tenen els nostres veïns de Huesca. Com ja vau llegir en la piulada del Jaume, la zona de la Peña Predicadera es un lloc tranquil, agradable, bonic, molt bonic, sincer, on les relacions humanes es mostren tal com son, sense cap guerra de graus, sense cap critica al equipament i sense discutir de res. Nomes compte el riure, la rucada i gaudir dels companys i l’entorn, acabar l’escalada i, com varen fer lo Jaume i lo Nico, baixar i tornar a escalar. Nosaltres vam fer una via i prou, jo soc d’aquells que creuen que una via al dia va be per la salut, dos ... embafen, a mes a mes, sempre em quedaran mes vies i tindre excusa per tornar-hi .  Sigui com sigui, vàrem fer cap a la Peña Predicadera i ens vam repartir en dos vies prou remarcades en els Blocs, com per no provar-les. La nostra elegida va ser el Espolón Starlux i es que jo soc molt de sopa, tant hivern com estiu. La via es fàcil i esta tota equipada, la pedra es espectacular i les formacions rocalloses de lo mes peculiars. El muret del tercer llarg es exigent si els fas en lliure i tot i que pots fer A0, com jo , la sortida es ben curiosa i cal dedicar-hi atenció. L’últim pas del darrer llarg te la seva cosa, cal trobar la posició. En definitiva molt aconsellable per passar un dia d’escalada com pocs. Aprox. Mes aprox. Molt mes aprox L1 L1 Jabalí Errante Lo Jaume Lo Nico i lo Jaume rapelant Lo Sergi a R2 L2 Lo Tato a R2 L4 L4 L5 Un company a la Guanchinfú Lo Jaume acabant Una companya a la Jabali Errante Lo Nico saludant als Paparazzi Lo Tato pensant amb el munt de pressecs que ha venut aquest any  El compi de la Guanchinfu acaban la feina Lo Huevo de Sant Cosme. Com ere Sant no li calien dos, amb un de ben majo, pasava FotocimLO CLIP: