Al Pic de la Màniga des de Tírvia
Fantàstica excursió [de fa un parell de caps de setmana] que ens permet accedir al cim de la Màniga des de Tírvia en un itinerari de més de 1800m+ per uns raconets on et preguntes si realment la muntanya està de moda ja que tresquem tot el dia acompanyats d'una agradable i omnipresent solitud de les que no tenen preu. I en certa manera, és normal ja que l'ascens final, aproximadament els darrers 700 m+, es fa per un llom amb un discret sender intermitent que en cap cas amenaça la bona direcció ni el progrés còmode ja que ho fa per un bosc prou esclarissat.A poc a poc, el llom es va afinant i amb la neu que hi ha a l'obaga, ni rastre a la solana (suposem que amb les precipitacions d'aquest cap de setmana haurà canviat lleugerament... o no), avancem entretin-gudament fins als 2515m del cim. Per la baixada teníem intenció de desfer camí, però optem per descendir directament al coll homònim amb la finalitat d'intentar tornar a Tírvia ni que sigui amb una mica de llum... iniciem el descens des del cim passades les tres (sort que sabem on anem...)Aquesta opció ens permet guanyar temps a banda de permetre'ns caminar pels preciosos senders, ara plens de colors de tardor, de la Coma de Burg, sempre fent via sense badar. I malgrat que el descens és ràpid no aconseguim arribar a Tírvia sense que el poble ja estigui ben il·luminat artificialment... i és que són ben tocades les 6 i a finals de novembre la nit es menja massa aviat el dia.
