Camprodon - Rocabruna - Montfalgars - Camprodon (PR C-187)
A vegades, els imprevists surten millor que els plans inicials... A principis de juny vaig pujar cap a la Vall de Camprodon amb la intenció de pujar el Pastuira, que tinc pendent de fa anys. Però abans d'arribar a Setcases ja vaig veure que encara hi quedava neu, molta més de la que m'esperava, i jo que no portava ni unes tristes polaines... Em vaig veure obligat a canviar de plans; gràcies a que portava el mapa de l'Alpina vaig descobrir un PR que pujava des de Camprodon mateix cap a Rocabruna, el Montfalgars i el Coll d'Ares, aquests dos a la frontera francesa, i baixava després al Collet de la Costa, on terminava en creuar amb el GR 11. Des d'aquí havia de combinar camí sense marcar i carretera per tornar al punt d'inici.El que ja no tenia tan clar amb una simple mirada al mapa va ser la distància i la durada de la ruta, em semblava prou llarga com per poder tornar de nit, com així va resultar al final... Per sort, es van trobant senyals i indicadors, al menys fins al Coll de Vernadell; a partir d'aquí desapareixen les marques blanques i grogues i vaig haver de tirar de mapa i de GPS, amb algun petit error que em va fer perdre més temps del previst. En total, vaig descobrir una zona totalment desconeguda per a mi, que va resultar una sorpresa molt i molt agradable: uns paisatges preciosos en plena primavera, amb infinites tonalitats de verds, que només poden ser superats amb el mosaic de colors que deu tenyir aquests boscos a la tardorTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesSense arribar a entrar a Camprodon, segueixo la carretera direcció Molló i en l'última rotonda em dirigeixo al camp de golf. Deixo el cotxe en acabar les últimes cases i començo a caminar seguint la pista asfaltada sota la Muntanya de Sant AntoniQuan no porto ni cinc minuts em desvio a la dreta per anar a buscar el riu Ritortell, que passa pel mig del golfVigilant que no em vingui una pilota al cap, vaig a sortir a una pista que comença a pujar, passant per la font de Sant PatllaríVaig alternant camps i boscos, el paisatge és preciósPoc més tard passo sota la Font del Boix......i de seguida se m'obra per sota la vall del RitortellLa pista fa un revolt per dirigir-se cap a l'ermita de Sant Antoni, molt popular a Camprodon. La deixo per un corriol a l'esquerra... MeravellósAixí arribo en una mitja horeta al Coll de la Creueta (1.078 m.), amb la vall del Ritort per sota i el Canigó al fons, al mig s'entreveu MollóAquest coll separa les conques del Ter i del Fluvià; el camí baixa i troba l'antic mas de la Tosquera, on hi ha una fontEl paisatge ha canviat, però segueix sent una preciositat. Es nota que aquest camí ja porta aquí uns quants anysEl Coll de la Creueta queda a la dreta de tot, amb el Puig de Sant Antoni a sobre; el Puig Dot a l'esquerraMés endavant apareix el Mas Blanc, també en runes. Al darrere s'intueix la vall de SalarsaEl camí va avançant, bastant planer, i ja comença a intuir-se el Collet de Font-ramut a l'esquerra, sota el Comanegra, senyor d'aquestes muntanyes; al mig la punta del Bestracà, tocant a la Garrotxa, i la riera de Salarsa a sotaPassat el Mas Blanc hi ha una pista cimentada que puja a la urbanització Font-rubí; després el corriol va planejant......fins arribar a la Quera, en millor estat que els anteriors. Aquí es creua la pista de Font-rubí a Salarsa i BolósEs baixa per aquesta uns 200 m. fins al següent revolt, on surt un corriol, que ja permet veure ben proper el collDesprés d'un suau ascens arribo al Collet de Font Ramut (880 m. - 2h25'); separa la Vall de Salarsa al sud, amb el Puig Ou a l'altra banda......i el Puig Dot al centre i el de Sant Antoni a la capçalera (dreta), per on he vingut......de la Vall de Beget, coronada pel ComanegraPerò el que m'interessa ara és que ja veig ben proper el meu primer objectiu, el Turó del Castell de Rocabruna; i darrere seu el Coll Vernadell, pel que pujaré més tard al MontfalgarsEl camí baixa ara en direcció al Torrent de Can Pujol, punt més baix del...
