Es Pas Llis 6-12-2014
Aquesta ruta la vaig preparar per explorar algunes zones que no coneixíem. L'objectiu era arribar al refugi dels Tossals Verds per una ruta poc transitada, travessar el torrent d'Almadrà just després del pas Llis i una vegada a l'altra part del barranc improvisaria una ruta per tornar al punt de partida. Deixam el cotxe al petit aparcament que hi ha just davant del portell d'entrada de Son Ordines (►WP-01) (254 m), situat al final del camí del clot d'Almadrà, on s'inicia la pujada al refugi dels Tossals Verds. Són les 8:55 h quan començam a caminar.Son Ordines i la casa d'AmuntAquest predi, en el s XVII ja tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823, foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga. Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també amb el nom de Son Ordines d’Almadrà*. (GEM).*Almadrà, és molt provable que vengui de l'àrab al madrab 'la teulera'. El cel està molt tapat i fa bastant de fred. Un dia ideal per anar a la muntanya. Mentre no ens plogui! El camí creua el jaç del torrent d'Almadrà i continua pujant paral·lel a ell. Passat un dipòsit d'aigua, que deixam a l'esquerra, ens ficam al torrent (WP-02) per remuntar un rost comellar amb velles marjades, que s'enfilen pel coster del puig de la Senyora Coloma (499 m). Només fa 11 minuts que caminam. De moment no veim cap fita, intuïm la ruta pel tirany marcat al mapa Alpina instal·lat al GPS. Caminam entre carritxeres pel costat d'un xaragall que baixa pel tàlveg del comellar. Durant un curt tram remuntam el jaç del xaragall ja que fa més bon caminar per dedins que per defora. Travessam l'antiga canaleta que baixa aigua de la font des Pi a les cases de Son Ordines. Seguim alguna esporàdica monjoia. Així, tira tira, anam pujant de marjada en marjada. L'estat d'abandó és total. La vegetació salvatge domina tota la contrada. Apareixen dos vells cables d'acer, segurament per baixar llenya de la part alta de la muntanya. A la vista que deixam enrere, destaca l'inconfusible figura del puig de s'Alcadena i el puig de Sant Miquel.Les fites assenyalen la pujada més a la dreta de la ruta que he triat per pujar. Em dirigeix cap a una paret seca, tot cercant la millor passa per entre aquesta mar de carritxeres. Avançam per damunt la paret tot el temps que podem, tot i que està molt desfeta, al manco saps on trepitges. Ens tornam topar amb els cables. Un va tan baix que l'hem de botar. Mentre esper que na Dolors arribi a la meva alçada, m'entretenc en copsar els estreps rocosos del puig de la Senyora Coloma, el qual presenten una gran ferida. Aquest és un dels mols antropònims que trobam per les nostres muntanyes. Un darrer esforç i arribam a la collada que ens havíem proposat. Assolim el coll, giram cap a l'esquerra en ascens i ens duim l'agradable sorpresa de trobar camí (WP-03), un d'aquells nombrosos i oblidats camins de muntanya. Són les 10:12 (508 m). Es tracta d'un típic camí de ferradura que devia menar a les marjades aixecades a banda i banda dels vessants d'aquests pujols. L'escalonament i el marge de sosteniment es troba en bastant bon estat de conservació. El vial descriu llargues llaçades per tal d'endolcir el rost, cosa que les bísties devien agrair. A la part de dalt del coster, trobam una bifurcació (WP-04) (589 m). El camí de sa Pica des Garrover, es dirigeix al GR, on s'inicia el tirany que passant pels Pinetons. Nosaltres prendrem l'opció del refugi dels Tossals Verds. Des d'aquest punt s'obté una maca panoràmica dels puigs d'Alaró, la vall d'Oli Clar i la serra d'Amós. A la paret —frontera entre els municipis d'Escorca i Lloseta—, que s'estén fins al cap de l'esperó que veim, s'obre un portell que ens menarà al refugi. A l'altra part s'estén un nou panorama. Destaca el barranc d'Almadrà, la vall de sa Casa Nova de Solleric,...
