El pessebre d’enguany
Varies circumstàncies s’han conjurat –res de greu, gràcies a Déu- per fer que enguany el nostre pessebre a muntanya, el meu i dels cargolets, no estigui a lloc.I no em convenç, podria fer-ho, de portar-lo jo tot sol. Que portar el pessebre i cantar-li les cançons i tot el que l’envolta, ho tinc per dolça feina col·lectiva.El tinc a punt, tornat a arranjar una vegada més.Però enguany, amb la il·lusió que sigui només per una vegada, em farà companyia a casa.Serà una solució de continuïtat per aquest pessebret que vaig fer per a dur a Sant Pere de Vallhonesta, que l’any següent va ser al Montcau d’Ordal i l’any passat a Sant Cugat de Gavadons. Cada vegada l’hi he guarit les ferides i està, malgrat tot, d’allò més eixerit, però potser tampoc li anirà malament aquest any “sabàtic”.I tampoc em sap massa greu perquè és constatable que la tradició de portar un pessebre no sembla minvar, de manera que no cal cap sobreesforç, de moment, per a mantenir-la. Tot i que ha canviat, sens dubte, però què no canvia?De fet, hi ha entitats que simplement pugen el pessebre en un acte tradicional que no cal que sigui embolcallat per cap altra activitat. Tot i que un determinat i inconsistent concepte de modernitat porta a d’altres a diluir-ho dins una “Festa d’Hivern” o una “Sortida Nadalenca”, per esmentar el nom que li posen, respectivament, dues entitats de conec.Però es porta el pessebre, vet-ho aquí. Amb un format o altre els pessebres a muntanya, al bosc, hi son.Per això no passa res si enguany no hi és el nostre. L’any vinent, si Déu vol, ja hi tornarà a ser.Ni que sigui virtualment, valgui la dedicatòria que sempre porta el nostre pessebre per a felicitar-vos les Festes de tot cor.“A la gent d’aquestes contrades,Als excursionistes,A tothom:Que la Llum de Nadal ens il·lumini.”
.JPG&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
+(Medium).jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)