Pic dels Moros. Postals nadalenques pel cim 400.
IntroduccióAquesta entrada té un component especial. Fa anys vaig començar a pujar muntanyes i és una pràctica habitual del meu temps lliure. Degut al meu afany col·leccionista (que reconec) he anat anotant totes i cadascuna de les muntanyes a les quals he tingut el privilegi de pujar. Així, el cim que us descriuré a continuació és el número 400 de la meva llista i sempre fa il·lusió arribar a xifres centenàries. Ja sé que alguns pensareu que el Pic dels Moros no és un cim amb categoria suficient per celebrar una xifra centenària. Cert. L'objectiu inicial era un cim més popular però les condicions meteorològiques d'aquests darrers dies, amb vent i fred molt intens al Pirineu, ens van fer replantejar la situació i vam decidir pujar a una muntanya on poder assegurar l'objectiu i gaudir de l'excursió.El Pic dels Moros és un cim poc conegut que forma part dels 100 Cims de la FEEC. A l'estiu pot resultar una muntanya molt fàcil, per pujar en família, i a l'hivern és un cim igualment fàcil on els poc avesats a caminar per la neu podem gaudir-ne. Però el que sí que es pot considerar és un mirador increïble, sobretot del gegant de la zona, el Carlit. Fitxa tècnicaPunt de sortida: Targassona (1547 metres)Punt d’arribada: Targassona (1547 metres)Horari: 3 hores 30 minutsCim: Pic dels Moros, 2137 metresDistància: 9,2 kmDesnivell acumulat: +685 metresMaterial: Ruta ideal per iniciar-se amb raquetes de neu.Dificultat: Fàcil. l'ascens es pot realitzar íntegrament per pistes i camins amples.Perfil de la ruta Track de la ruta AccésVeure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.ItinerariSortim de Targassona amb un dia serè però fred i amb fortes ràfegues de vent que aixequen la neu a dalt els cims.La primera part consisteix en pujar pels carrers costeruts del poble. Poc a poc, anirem deixant enrere les cases i apareixen les primeres vistes cap al sector de la Molina i el Cadí.A contrallum, la plana ceretana i el vent que aixeca la neu.El camí, fins a les últimes cases del poble, presenta una fina capa de neu i el fred és intens. Així ho mostren en Marc i en Josep, tapats fins les celles.Fa fred, sí, però val la pena aturar-se i contemplar les postals hivernals que tenim al davant.Seguim pujant, haurem d'arribar fins al collet del fons.Sense pressa però sense pausa anem obrint traça per la pista.L'ombra del que escriu.Com més pugem, més en nota el vent. I a les cotes altes, la cosa està malament. I si no, mireu com s'aixeca el torb cap al Puigmal i Cambredase.Però cap aquí també s'aixeca la neu a causa de les fortes ràfegues de vent.Arribant al coll, girem cap a ponent per encarar la part final de l'ascens enmig d'un paisatge 100% d'alta muntanya.Ja tenim el Pic dels Moros a la vista. Ara només queda aproximar-se a la seva base i atacar la part final.Quin parell!!I quines vistes, fins i tot apareix el Canigó!Tot i el fred, els cavalls continuen pasturant per les altures.Comencem la part final de l'ascens......i ja veiem l'objectiu molt a prop.Pic dels Moros, 2137 metres.La foto de cim, l'última del 2014 i la número 400!!!!I la dels meus companys de ruta d'avui. En Marc i en Josep. Sembla que estiguin a l'Aconcagua però és el Pic dels Moros. La temperatura és molt baixa i la sensació tèrmica està per sota dels -20ºC segur.No podem marxar sense ensenyar perquè és un dels millors miradors del Carlit.Però també del Puig Peric...I del Canigó, Gallinas, Cambredase i Puigmal.I amb aquesta imatge de les Bulloses i el Carlit, abandonem el cim i desfem el camí fins a Targassona.I fins aquí el nostre ascens al Pic dels Moros, un mirador excel·lent per commemorar el cim número 400!
