Bec de Ferrutx pel pas Candeler 18-1-2015
Les muntanyes d'Artà, integrades a les serres de Llevant, amb els seus humils cinc cents i pocs metres, amaguen algunes agradables sorpreses als muntanyencs, a més de les bones vistes que des d'elles es poden observar. A la present ruta, que iniciam a les cases de Betlem, arribam fins al Bec de Ferrutx o Farrutx i baixam pel pas Candeler. Caminam per uns indrets marcats per uns fets històrics i dramàtics d'aquella Yrtan berber. En aquesta ocasió ens guiarà en Toni, cosa que agrairà el guia habitual.►Àlbum de n'AngelikaBetlemAparcam el cotxe en el punt quilomètric 7,500 de la carretera de Betlem (PMV-3332) (►WP-0). Començam a caminar a les 9:34 h per una camada que puja cap a la muntanya i passa per les cases de Betlem (WP-1) (64 m). Una part d'aquesta possessió està ocupada per la urbanització residencial del mateix nom i per l'anomenada Sant Pere. Molt a prop de les cases si va instal·lar un quarter militar i unes bateries d'artilleria de costa. Deixam a la dreta el camí ampla i seguim un tirany més estret que puja adreçat al barranc (WP-2). La pujada a l'ermita forma part del GR-222 Etapa 2: Arenalet d'Albarca-Betlem.El camí de ferradura puja pel coster esquerra del barranc solcat pel torrent des Cocons. A l'altra part de la barranquera s'aixeca una curiosa paret fortament erosionada, plena de petites coves i enfonys, els Ulls d'en Midó (Mestelrich). A bastants de trams, el camí, sobretot quan discorre pels penyals, presenta un marge de sosteniment.En el requadre apareixen Angelika i Dolors, on es pot comparar la grandària del penyal que tenim a la dreta mentre pujam. Pas des GrauPel pas des Grau, creuam un portell i una vella paret mitgera.La ruta volta i deixa enrere el puig anomenat es Tions i el de sa Truja. Al fons, despunta la Talaia Freda, la cota més elevada d'aquesta serralada.Ens desviam momentàniament de la ruta per anar a berenar al mirador de s'Ermita, una esplèndida miranda a la badia d'Alcúdia. (Foto: Angelika).Des d'aquí d'alt també es domina el cap Ferrutx, la Talaia Freda, el puig de sa Creu i el camí per on hem pujat fa uns minuts. Piferrer i Quadrado a la seva obra Las Islas Baleares (1888) citen la contrada: «Desde el cabo Vermey al de Pera, es decir, Piedra, desde cap-de-Pera al de Ferruig, y desde éste al pico de la Devesa, uno de los culminantes del sistema orográfico de Artá, se desenvuelven tales sierras en tres frentes oblicuos á levante, norte y poniente.. ». Retornam al camí de l'Ermita i a les 10:56 h arribam al lloc on se situa la font i la gruta de la Mare de Déu i na Bernadeta (WP-3) (274 m). És un racó agradable on trobarem una taula i bancs de pedra on berenar... ah! i aigua fresca de la font La gruta rememora l'aparició de la Mare de Déu a la nina francesa Bernadetta, allà a mitjan segle XIX. Font de na Bernadeta o de s'Ermita «Aquesta font rep el nom per la imatge de Santa Bernadeta Sobirós [Soubirous] que podem trobar a la capella que hi ha just a devora. Aquesta santa està molt relacionada amb l'aigua ja que segons la llegenda la Font de la Gruta de Lorda (Lourdes) va començar a brollar de les roques davant les mans de Santa Bernadeta». Veure més informació de la ►Font a ►Fonts de Tramuntana.Vista retrospectiva del conjunt, amb els grans polls.A la dreta del camí, remarcada amb una paret baixa, arrela una vella olivera, la qual se senyala amb una rajoleta com un testimoni d'aquella antiga alqueria.Ermita de BetlemPassam per davant el portell d'entrada a l'ermita (WP-4) i copsam d'una certa distància el conjunt d'edificis de l'ermita —aixecada a sa Coassa (321 m)—, ja que la ruta és llarga, deixarem la visita per un altre dia. «L'ermita de Binialgorfa [Betlem] —llegim a Bie Balearen—, la més allunyada i solitària ermita de Mallorca, no és molt antiga, sinó que els primers ermitans s'hi varen instal·lar al principi d'aquest segle [XIX], i dia 29 de juliol de 1805 varen fundar l'ermita en el terreny que els va cedir a tal...
