Avenc de Vandellós (1)
El passat dijous 05.03.2015 van visitar aquesta interessant cavitat, una de les mes rellevants del Baix Camp. Com ve sent habitual l’objectiu d’una setmana és fixa en la sortida de l’anterior dijous, i tenien fundades expectatives que seriem una bona colla... però hom proposa i després la realitat transforma les previsions. Finalment en aplegarem 8 companys de l’Espeleodijous: Pere Castells, Carles Fontgivell, Floren Fadrique, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Josu Riezu i “Víctor”.Vam gaudir de la companyia de l’Helena, de la televisió local, que iniciava una gravació sobre les cavitats de la comarca, però que tot just en arribar a la boca és quedà sense bateria. El Floren decidí acompanyar-la immediatament de tornada (ja restàvem set). Com que el segon fraccionament era prou acrobàtic i feia témer una progressió no apta pel Jordi, aquest prudentment, va decidir anar a comprovar que eren unes taques localitzades sobre l’ortofotomapa i tot prospeccionant, apropar-se fins les restes de l’avioneta que feia anys que s’havia estavellat als peus de la que en aquell moment anomenàvem Moleta Mut (ja érem sis).Després del primer pou, un estret meandre desfonat, però equipat amb passamans va fer desistir al Jaumepoc amant de les estretors. De manera que vam ser els cinc restants els que vam progressar fins els -109 m de la “via fonda” de l’avenc de Vandellòs.AntecedentsPublicat a Espeleosie núm. 16 (juliol 1974)Situació i accés actualSeguint el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, aquestes muntanyes de Tivissa-Vandellòs, incloses en Pla d'Espais d'Interés Natural PEIN conformen un paisatge de muntanya mediterrània, caracteritzat per un relleu agrest, amb cims de poca alçada i on la vegetació, brolles i garrigues, amb clapes d'alzinar, ocupa el 90% del territori.El predomini de les roques calcàries és absolut. De nord a sud se succeeix una sèrie estratigràfica de materials carbonatats dipositats durant el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci inferior. Les dolomies, les bretxes dolomítiques i les calcàries són les roques que afloren més extensament, tot sovint donant origen a vessants acinglerats amb petites balmes i covetes.El relleu està constituït per un muntanyam compacte organitzat en serres i moles individualitzades per la disposició de la xarxa hidrogràfica. Una alineació principal formada per la Serra de la Mar, amb la Tossa de l'Alzina (697 m), i la seva continuació en les Moles del Taix (693 m), el Molló Puntaire (728 m), la Portella (722 m) i la Mola de Nadell (582 m), estructura el conjunt orogràfic en dos vessants. El vessant sud, rocós i recobert per brolles i garrigues, cau sobtadament cap al mar. El vessant nord, encarat a la vall del riu Llastres, presenta una fisiografia més diversa i amable, amb la presència d'àrees de conreu al fons de les valls.El conjunt muntanyós està solcat per un conjunt de barrancs que a causa d'una combinació de clima mediterrani sec i el predomini de materials calcaris, no acostumen a portar aigua excepte després de pluges molt intenses. Els barrancs del vessant nord desguassen al riu Llastres i els del vessant sud, es dirigeixen directament al mar.Contràriament a la nostra anterior i complicada aproximació pel vessant sud partint de la carretera entre la Central de Vandellós i l'Almadraba, aquesta vegada anem pel vessant nord, utilitzant les pistes que surten de Vandellós, Gràcies a la tasca previa d'en Floren localitzant el millor itinerari d'accés a la boca de la cavitat i les pistes més favorables per apropar-nos amb més comoditat i seguretat, la marxa a peu, en pujada, fou tant sols de 45 minuts.Recorregut de la pista d'acord amb el traçat GPS d'en Jordi PereraTrajecte a peu segons l'itinerari GPS d'en Jordi PereraLa boca emplaçada en les dolomies fosques del Dogger (Juràssic-Cretaci) és situa a les coordenades UTM ED50 a X316300, Y4537952 i una altitud de 649m. ...segueix en l'apunt de demà...
.bmp&w=320&h=180&zc=1)