Pas del Xaragall de can Boqueta 3-4-2015
La ruta discorre pels penya-segats del puig des Vent (1005 m), el qual fa part del gran massís des Teix. Caminam per la vertiginosa cinglera cap al puig de sa Galera i baixam a la vall de Deià passant pel pla d'en Marc i les Rotes. L'amic i mestre Emilio Alonso —el qual desgraciadament a penjat les botes—, diu: «Magnífica ruta d'alta muntanya, que discorre per escenaris increïbles. Però al meu parèixer, exclusivament apta per a muntanyencs amb experiència, i que sàpiguen orientar-se per terrenys complicats».Els preàmbuls no podien ser millors, el poblet de Deià ens donava la benvinguda amb aquesta imatge, on poguérem clissar part de la ruta que ens proposàvem a fer. L'any 1593, Joan Binimelis deia: «El lugar de Deyá consiste en posesiones y no tiene en todo su término otra población. Es valle muy abundante de aguas, de muchas fuentes manantiales y de grandes arboledas, y de muchísimas frutas».Deià Ad-daia (llogaret), està situat a l'ombra d'un circ muntanyós format pels contraforts del puig des Teix. Els seus penya-segats, situats al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana, són abundant en passos de diversos graus de dificultat i perillositat. L'escriptor anglès Robert Graves deia: «El ferro d'aquesta muntanya em renova les neurones del cervell i em magnetitza positivament. Al món hi ha diversos llocs com aquest. És un cercle de muntanyes plenes de ferro, un cercle que m'obliga a crear. Els qui són creadors acaben enfollint». Després de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram Valldemossa-Deià), abans d'entrar al poble (►WP-0) (163 m), començam a caminar a les 9:15 h en direcció a Sóller, el vial pren el nom de l'Arxiduc Lluís Salvador.Devora uns antics rentadors públics (es Llavador) (WP-1) (165 m), ens desviam per unes escales (camí des Racó) que pugen pel costat del torrent des Racó, tributari del torrent Major. L'aigua que abasteix els rentadors prové de la font ►de ses Rentadores. Arribam a un camí asfaltat, giram a l'esquerra, passam per l'Hostal Miramar i giram a la dreta per un camí empedrat paral·lel al torrent. Es tracta del tirany clàssic que duu al pas des Racó, emperò, ailàs! Trobam la barrera tancada a pany i clau. Ja que no volem fer malbé la reixeta anam a demanar permís a l'hostal. Fa una grapat d'anys que es va tancar el camí públic de can Boqueta, el qual menava directament al pas del xaragall i al pas d'en Fussimany. També en tancaren d'altres de camins, com el del cingle d'en Visc, el del pas des Racó, el de la torre de sa Pedrissa... Per aquest motiu avui en dia és més complicat arribar al pas que volem fer.L'amable senyora de l'Hostal Miramar ens indica el lloc per on podrem connectar fàcilment amb el camí que cercam (WP-2) (203 m), no sense queixar-se dels desbarats que li fan algunes persones incíviques. «Que hi havia a Deià que m'estirava de manera tan forta? El recordava com un lloc espectacular, però no realment hermós. Allà mai no hi havia passat res realment important, i no hi havia motiu per pensar que algun dia succeiria [...]». (GRAVES, 1953).Allà desà la barrera, el camí des Racó continua pujant escalonadament. Les someres de l'hostal tresquen per allà. Poques dades hem trobat de can Boqueta, la finca que dóna nom al pas. La GEM només diu: «Propietat rústica del terme de Deià, situada entre sa Vinya Vella i el torrent Major». Sabem que fou residència provisional del pintor Sebastià Junyer, a principis del segle XX (1919).Hem d'estar atents, ja que haurem d'abandonar aquest magnífic camí de ferradura i anar a travessar el torrent des Racó o de sa Font Seca, el qual baixa per la nostra esquerra (WP-4) (281 m). Anam pujant unes marjades seguint unes cridaneres fites pintades de color taronja, que a més d'esser horroroses ens embullen. Les deixam anar i seguim un tirany fitat que faldeja pel coster adreçats a nord-est.Observant la complicada orografia del...
