Vèrtex d'Anayet (2.559 m.)
//-->
Part superior de la Glera d'Anayet
Creuem el pla davant el pic d'Anayet
Davant tenim el Vèrtex d'Anayet
Amplis espais, entre l'Anayet i el Midi d'Ossau
Encarem la pala superior
Pugem per fort pendent
Arribada delicada al coll
Descens per la pala superior
Des de l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal comencem a foquejar per les pistes i aviat les abandonem per recórrer la Glera d'Anayet, un ampli barranc que es va estrenyent al cap d'amunt. Un pujador sobtat ens deixa a l'amplíssim pla dels ivons d'Anayet, que haurem de creuar de cap a cap, tot gaudint de les formidables vistes al característic pic. Al final dels plans una pala cada cop més dreta ens acosta al coll, i en pocs metres al panoràmic cim, on contemplem de prop l'Anayet i el Midi d'Ossau. Bon descens, amb un tram més dret al principi, i més fàcil després, parant atenció a no perdre massa alçada.
Tweet
//-->
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Esquí de muntanya
Lloc de sortida: Aparcament Anayet Estació d'esquí Formigal (Sallent de Gállego), Espanya
Distància: 11.40 quilòmetres
Desnivell positiu: 875 metres
Temps: 5:10 hores
Dificultat: F / S2 / ME (S3 puntual a la sortida)
Sensació de dificultat: Força fàcil Pala superior en fort pendent
Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:40.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Aparcament Anayet (Formigal)
00:00
00:00
0,0
Ivons d'Anayet
02:00
02:00
3,4
Coll sud
01:00
03:00
5,3
Pausa
00:25
03:25
Vèrtex d'Anayet
00:15
03:40
5,4
Inici
01:30
05:10
11,4
Crònica
El segon dia de la nostra estada a la capçalera de la Vall de Tena ens decidim per un cim fàcil i també molt interessant paisatgísticament. El pic d'Anayet és una petita joia, una gran mola rocallosa que s'eleva vertical sobre una grandiosa esplanada coberta per un parell d'estanys (ibones en aragonès o ivons en el català de la Ribagorça). El pic d'Anayet el vam pujar a la tardor fa uns anys. És molt bonic però poc esquiable per la seva verticalitat. En canvi, a prop hi ha el Vèrtex d'Anayet, de major alçada, més discret i més esquiable pràcticament fins al cim.
Amb el Ferran, el Pep, la Sílvia i un servidor ens aproximem fins a l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal. Preparem els trastos i comencem a foquejar per la vora de les pistes d'esquí, el ple bullici de Setmana Santa. Seguim uns instants la línia del telecadira Garmet, i de seguida el deixem per seguir amunt una pista a l'esquerra. Pugem uns minuts vora la pista fins que aquesta gira, i l'abandonem per continuar recte per una gran coma, la Glera d'Anayet.
Avancem en direcció oest per la Glera, aquesta gran coma oberta, amplíssima i amb molt poc pendent. Ens anem aproximant a la base del pic Espelunciecha, i la coma es va tancant en forma d'embut invertit. Fem un flanqueig i fins i tot baixem uns metres sense treure pells fins al punt més estret de la coma, on conflueixen les aigües que baixarien dels ivons d'Anayet i també el torrent d'Arroyetas.
En aquest punt de confluència dels torrents, si seguíssim cap al sud (esquerra) podríem pujar el pic d'Arroyetas o Arroyeras, que precisament vam pujar la temporada anterior, un cim molt esquiable i recomanable. Avui però girem a la dreta i remuntem un pendent més acusat que ens obliga a fer algunes voltes maria. Un cop superat aquest tram més pendent ens situem dalt del gran pla d'Anayet, i ens topem de front amb el pic d'Anayet, una estètica mola rocosa acabada en punta. El pla d'Anayet és una zona molt bonica i especial, i ho és a qualsevol època. A l'hivern el grandiós pla blanc sembla un mar amb la gran illa del pic d'Anayet emergent. La resta de l'any els dos estanys enmig del prat ofereixen un bonic contrast.
Només venir fins als ivons d'Anayet ja és una bonica excursió, i de fet hi ha força gent per la zona. A la nostra dreta hi ha l'ampla pala del pic Espelunciecha, un cimet secundari també...
