GR 11: Setcases - Beget
Anterior:Núria - SetcasesDe mica en mica es va notant que el GR11 s'acosta a l'altre mar... No només en les alçades i els desnivells, que aniran baixant a partir d'ara; a més a més, la vegetació també va variant i es va tornant menys alpina i més mediterrània, per dir-ho d'alguna manera. L'etapa d'avui travessa tres ambients ben diferents: fins a Molló encara hi ha un paisatge típic de muntanya, amb vistes als últims gegants del Pirineu; d'aquí al Coll de la Boixeda l'entorn em va recordar molt a les primeres etapes per Guipúscoa i Navarra, com si per una estona tornés cap a l'Atlàntic. I al final de l'etapa, l'aparició de l'alzina ja comença a delatar la proximitat del mar. Però encara queda un llarg tram...Cal indicar una variant "no oficial" que permet estalviar-se la baixada a Setcases (asfaltda en bona part) de l'etapa anterior i l'ascens en aquesta al Coll de Liens. Des de l'estació d'esquí de Vallter es pot pujar a la Portella de Morens i anar carenant fins al Roc Colom (aquí) o fins i tot el Costabona, per baixar després a Espinavell (refugi guardat) i Molló per retrobar-hi l'itinerari principal. El tram carener és molt suau, al menys fins el Coll de Pal, i es pot evitar l'ascens al Costabona per la Collada Fonda, on una pista condueix a Espinavell. Qüestió de gustosTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesLa pluja del dia anterior va netejar l'ambient, m'aixeco a Setcases amb un dia assolellat i amb una temperatura prou fresca per ser a principis de la tardor. El GR 11 creua el Ter pel Pont d'en XecóRàpidament s'enfila per una pista forestal que es deixa al cap d'uns 800 m. per un corriol a l'esquerra. Aviat Setcases va quedant a sotaA les poques clarianes que vaig trobant puc veure des de l'alçada la vall del Ter o del Carlat, que el dia anterior vaig recórrer sota la pluja. Al vessant oposat, el Pastuira a l'esquerra, el Coma Ermada a la dreta i els dos Gra de Fajol al mig, tancant el Circ d'Ulldeter(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)El camí segueix remuntant de forma acusada, al mig d'un bonic boscQuan ja porto més d'una hora pujant vaig a sortir a una pista; pel davant ja apareix el Costabona, el 2.000 més oriental de la carena pirinenca, (i no del Pirineu, com diu molta gent, ja que el massís del Canigó està situat encara més a llevant)El camí es fa més suau durant uns 700 m......fins que troba una torrentera per la que guanya de cop 150 m. de desnivell; es pot seguir per la pista, més llarga i que es retroba un cop a dalt havent fet un parell de revolts. El Costabona corona la carena del Roca Colom, el Puig de la Llosa i el Coma Ermada, que vaig recórrer ja fa uns anys (aquí)I cap a enrere, les últimes mirades cap al Circ d'Ulldeter, ara ben net de núvolsAquí ja queden només uns metres per guanyar la carena, però enmig de les pastures és difícil col·locar les marques de GR; s'ha d'anar seguint el GPS i alguna fita escassa, en direcció est; la serra segueix cap al sud fins al Puig de les AgudesEn fi, no hi ha d'haver cap problema en arribar al Coll del Pla de les Bigues (1.875 m. - 1h45'), des d'on ja s'albira l'Alta Garrotxa i els cims que la coronen: Comanegra, Bassegoda, Bestracà, etc. I pel que tenia entès, des d'aquí ja es podria veure clarament la Mediterrània a l'horitzó, però avui no acaba d'aclarir del totTorno a pujar uns pocs metres al nord superant un petit bony i arribo ràpidament al Coll de Liens (1.860 m.)A partir d'aquí es tracta de baixar seguint més o menys la divisòria, en direcció al Puig Moscós, el més destacat al centreAquesta carena separa la Ribera de Faitús, a l'esquerra (sud), amb la Serra Cavallera al darrere......de la Vall del Ritort, que neix a les faldes del Costabona; més llúny, l'últim gegant pirinenc, el massís del CanigóE Coll de Liens (esq) va quedant enrere; al treu el nas el Bastiments (crec) i a la dreta el CostabonaEn qualsevol cas, el GR ja no tornarà a pujar per sobre dels 1.500 m., així que a partir d'ara canviarà força...
