Et Dieu crea la flemme. 500m 7a+. Gillardes. Grand Rocher.
Extraordinari viot, però ben dur, psicológicament i físicament. Molt llarg (18 tirades!) i mantingut, que sumat a la calor, ens va deixar ben saciats.Nord-oest, ombra fins els últims llargs on a la tarda ja dona el sol.Roca molt bona, tot i que amb aspecte de fracturada.Pràcticament equipada amb parabolts, però amb bastant d’aire. El LL3 i LL4 especialment tenen excursions de 6c obligat bastant compromeses. Al LL3 els camalots 1 i 2 ajuden a reduir l’exposició. De fet, a posteriori vam veure que la guia ja avisa de portar friends.Pel que fa al grau, està collat a la primera meitat de via i els setens ens tomben.A partir de la R9, la via està equipada per dalt i les xapes estan a distàncies mes normals.Horari 10.30h, cordada de 3La R16 no la vam trobar, però es pot seguir fins a esgotar la corda i montar R d’un parabolt i camalot 1. Amb un altre tirada de 50m ja arribem al cim.Aprox: De Corps, agafar el trencall de St. Disdier i desprès de 17km passem sota el congost de les Gillardes, primer la Rocher Grand i desprès la Petite. Trenquema l’esquerra per la carretereta que baixa al Monestir d’Ambel. Aparquem al cap de 1 km a l’àrea de pícnic de les Sources. Seguim a peu carretera avall uns metres i entrem al sender senyalitzat cap al Col de l’Aup, que porta a una pista forestal que seguim fins dalt de tot on neix un sender poc definit amb alguna fita que porta directe a la part central de la paret (40’) on hi ha l’inici de la via, sota una gran barrera de sostres , amb una fita al inici d’una vira que remontem a esquerres (III) fins una terrassa aplanada amb pedres sota una cova on fem R0. Els parabolts del LL1 costen de veure ja que són mimetitzats, però la via va per un bloc-esperó i segueix per un sostre fissurat en Ae.Descens: del cim, baixar cap a la dreta (oest/sud-oest) per camí indefinit, seguint la carena fins el cim de la Petite Rocher i allà , ja per sender ben marcat, fins el poblet de Jouves i retornar per la carretera (1h)situació aproximada de la viaaquí tot tira enrera...
