Pas de sa Geneta (Puig de Randa) 22-8-2015

En el segon intent —avortat el primer degut a la pluja—, aconseguírem fer el vertiginós pas de sa Geneta, de la mà de l'amic Pep Torrens. Es tracta d'una cornisa volada a la cinglera que mira a Xaloc del puig de Randa, la muntanya eremítica. Aquest no és el típic i tranquil passeig dels tres Santuaris, aquesta és una ruta més esportiva i divertida. També hem de dir que està prohibit recórrer la base dels penya-segats que miren al sud, degut al perill que hi ha de despreniments de pedres o caigudes pel precipici. Iniciam la ruta d'avui a les 8:25 h a l'aparcament del llogaret de Randa (►WP-0) (284 m), situat davant l'Església parroquial (1755-70) de la Immaculada Concepció i el beat Ramon Llull. Pel carrer de l'Església pujarem cap al carrer de sa Font, on trobarem la font de Randa, els antics rentadors i més amunt, la creu de Randa. De la font de Randa destaca el qanat musulmà de 48 metres de recorregut, amb murs laterals de paret seca i sostre de lloses planes. Una vegada a l'exterior, l'aigua transcorre per quatre piques. Les dues darrers, cobertes amb arcades, s'empraven com a rentadors. A continuació, una sequiola distribueix el cabal entre els veïns que hi tenen dret. (GEM).Creu des CoremerCreu de Randa. Coneguda com la Creu des Coremer (predicador de la Corema), està situada a pocs metres de la font de Randa. Va ser construïda el 1846. Té una base en forma de 4 graons que envolten el fust. La part alta de la creu presenta un anvers, cap al sud-oest, amb un Santcrist esculpit. En el revers cap al nord-est hi figura un relleu de la Immaculada i Ramon Llull adorant-la.Sortim a la carretera Ma-5018 que puja al cap damunt del puig de Randa, on se situa el santuari de Cura i passa pels santuaris de Gràcia i Sant Honorat. Giram a la dreta pel carrer des Puig (WP-1) (308 m).   Deixam el portell de can Pou a la dreta i pujam un vell camí empedrat, passam una barrera oberta. «Sortirem de nou a l'asfalt i enfront veurem uns escalons per on seguirem, i així passarem pel costat d'un dipòsit d'aigua de Sorea, a l'esquerra, i uns metres més amunt superarem una barrera de metall que trobarem oberta. (13 minuts de l'inici)......Per aquest camí, més o manco planer, deixarem dos tiranys a l'esquerra, i quan comença a davallar una mica, (9 minuts), el deixarem [WP-2] i pujarem per un tirany a l'esquerra, bastit damunt marge de sosteniment, i que en fort pendent ens deixarà als peus d'un blocs de roca, per on continuarem la pujada, ara més clara de vegetació. Encara haurem de superar una altra filera de roques, més a la dreta, on a dalt veurem una fita, i cap on anirem, per situar-nos damunt el Massís de Randa (8 minuts)». (Descripció de Pep Torrens).Després d'aquesta pujada podrem escampar la vista des del puig de Son Reus o de sa Comuna (488 m). Albiram la serra de Galdent, emergida de la plana llucmajorera. Aquestes quatre elevacions: s'Escolà (304 m), ses Bruixes (358 m), en Claret (377 m) i Galdent (419 m) formen part del massís de Randa, com també: el puig de Binificat (315 m), sa Maimona (347 m), Roca Bufeta (323 m), ses Roques (351 m), des Avencs (279 m), de la Glòria (245 m), Son Fullana (263 m), Son Mulet Roca Roja (265 m), les serres Llarga (325 m) i de sa Mesquida (294 m).Travessam la plana del cim entre una vegetació degradada pels incendis, no obstant això, creixen a la garriga de la part elevada, el pi blanc, la mata, l'ullastre, l'estepa, el càrritx, la porrassa...     Una varietat típica del massís de Randa, és la mata Escrita, caracteritzada pels gravats que presenten les seves fulles, semblants a signes orientals, als quals vulgarment s'atribueix un origen miraculós relacionat amb els treballs científics i apostòlics de Ramon Llull. (Es Saig/M.F., 1997).    El senderó va baixant i passa per l'àmbit de la pedrera del Coconar. A la nostra esquerra discorre el torrent homònim.A la pedrera veurem alguna curiosa barraca, emprada segurament per aixoplugar-se els picapedrers.Llavors el tirany baixa rost cap a la...

206 - Pas de sa Pomera Borda (puig Major)

Aquesta és una ruta que requereix un gran esforç físic pel relleu abrupta que trepitjam, amb alguns passos vertiginosos, com el des Matats i la Pomera Borda. Pujam pel costat...