Dome de Neige dels Écrins. Alt Dauphiné.
Barre i Dome de Neige des Écrins ( 4.102 - 4.015.)Aquest estiu hem celebrat el 45è campament d'estiu de la Unió Excursionista de Sabadell, el meu club de tota la vida; hem tornat al Briançonais, concretament a la Vall de la Clarée. L'ant 1993 i el 1997 vàrem fer estada a Aillefroide i aquest cop ens ha semblat millor canviar d'aires, i la Vall de la Clarée ens ha permès de fer molta activitat sense perdre la possibilitat d'anar als emblemàtics Dome, Barre o Pelvoux. La Barre i el Dome així com la majoria de gegants de la zona ja els tinc fets, però la meva filla Núria no i em sembla que toca tornar-hi: Fem una colla de sis per anar al Dome i quatre faran la Barre. Sota un persistent plugim fem l'aproximació, aquí dinant al refugi del Glacier Blanc.Calen dos dies per poder fer cim sense presses, amb el que el dimarts 4 d'agost sortim a mig matí cap a Aillefroide. Aparquem al Pré de Mme. Carle on hi ha l'oficina del Parc Natural. Només començar es posa a ploure, plogim poc intens però que ens farà pujar tapats. Almenys ens estalviem la soleïada, aquest dies als Alps fa una calor intensa mai vista. El Glacier Blanc....enguany més aviat negre....!Al refugi del Glacier Blanc ens aturem per dinar, ha deixat de plovisquejar! una constant pujada per la morrena i ja som a la glacera, aquesta està pelada de neu amb el gel antic aflorant...quina pena. La seguim amunt, però es va complicant i l'abandonem un tram per retrobar el camí marcat amb pintura blanca, ens caldrà remuntar pèr una morrena perillosa per inestable.... Retrobem mes endavant la glacera i ens hi posem seguint la traça, ni ens encordem ni ens posem grampons, anem saltant esquerdes, cada cop mes amples!! una vegada al refugi i tot xerrant amb uns companys bascos, ens comenten que el xicot ha caigut a una esquerda al trencar-se un pont de neu!!! renoi!!! sí ja ho díuen que s'ha d'anar encordat per les glaceres ja! Dinou anys després torno amb la Núria, la meva filla gran.Arribem a bona hora al refugi, podem instal.lar-nos tranquil.lament i gaudir de les poques estones que la boira ens deixa admirar el nostre objectiu; dónen el sopar a 1/4 de set i ens fan estar a taula a les sis...vaja, però com que ja tenim gana no ens fem pregar. Demà ens despertaran a les tres per esmorzar, apa doncs a atipar-nos que ja se sap que els esmorzars de refugi no són gaire cosa i menys a aquestes hores. Fem la primera aturada per ganyipar, la fresca de la nit ens ha ajudat a fer metres.Alló! il se l'heure!! recoi ja són les tres....apa amunt, quina mandra. L'esmorzar és prou bo i abundant per ser en un refugi...el que falla és la gana, però cal esforçar-se ja que tardarem a ganyipar. D'entrada estem prop mes d'una hora preparant tot el material, sóm gairebé dels últims en sortir del refugi per fer la baixada fins la glacera, prou llarga per cert. A peu de glaciar tornem a fer una bona aturada per col.locar grampons, alguns van amb botes molt tobes amb el que els grampons, evidentment de corretges s'han d'anar apretant de tan en tan. Quan aconseguim que tothom funcioni ens posem en marxa, evidentment, els últims. Impresionants sèracs.....Sembla que la cosa rutlla, a la llum dels frontals vaig seguint traça, però tot d'una la perdo en un tram de gel antic, fem una mica de marrada i finalment la retrobem; atrapem una cordada que s'han aturat a encordar-se, nosaltres encara no ho fem, però no tardarem ja que cada cop les esquerdes són més amples. Tot i aturar-nos per l'encordament aquesta colla ja no ens atraparà. Sota el Coll de Temple, la traça es redreça molt, i ja no deixarà de trempar amunt fins dalt de tot. Cal agafar un ritme lent per no cremar-se. La cordada funciona com un rellotge !L'albada és espectacular, el cel es tenyeix de rosa així com la neu; aquesta és ben dura, els grampons s'hi claven amb fermesa. Passat el primer tram afluixa el pendent una mica i ens aturem a ganyipar i beure. Tenim al davant l'Antonio i el Joan, que amb els seus fills Kédar i Guillem van a la Barre. A les envistes del...
