Resseguint l'Adriàtic
De tornada de Grècia cap a casa no vam embarcar cap ferri, ho vam fer tot per carretera passant per Albània i Montenegro. Va ser un agradable dia de conducció . D’ Albània no vam veure gran cosa vam passar-hi i ja està. Ens va donar la sensació de passar per un país que està canviant molt ràpid en alguns aspectes però encara va a ritme molt lent en alguns altres. Segons com, semblava que haguéssim tirant uns uns quants anys enrere, en els nuclis urbans s’hi barregen pisos i edificis alts amb cases de planta baixa amb aspecte de barraques. Es poden veure cotxes d’allò més moderns i luxosos passant pel costat d’un rústic carro tibat per un ase. El que vam llegir és que fa pocs anys que han arribat els vehicles al país, i la gent que en té, sol tenir cotxes bons i són un preuat tresor. El cuiden, el renten, el mimen …per tot arreu es poden veure “xiringuitos” de rentat d’automòbils. I a destacar, la seva conducció és bastant... imprevisible, acceleren, paren, giren , i sempre sense cap mena d’avís. Havíem llegit que les carreteres eren dolentes , estretes i amb sotracs, però encara, ho vam trobar prou bé. Les poblacions són un caos circulatori, embussos, claxons…una mica al estil africà.recoregut que vam fer el dia que vam anar de Grècia fins a Montenegrojust al costat de l'autoviael paisatge albanès D’Albània entrem a Montenegro, a l’duana cap problema, ens demanen documents del cotxe, i poca cosa més. Al entrar al país ja vam notar diferència, tot plegat es veia més polidet , més ben conservat i l’estat de les carreteres millora notablement. Anem resseguint la costa i, aquí ja s’entreveu més turisme i explotació , arran de mar hi trobem pisos i apartaments . La parada i fonda de la jornada va ser al fiord de Kotor, un fiord format per baies més estretes que es connecten entre sí. Una formació curiosa de la qual en resulta un paisatge preciós. Abans que es fes de nit vam passejar pel conjunt medieval del poble de Kotor, just a l’entrada del poble hi ha l’oficina de turisme d’on vam aconseguir el mapa . La veritat és que allí, hi vam anar a espetegar de casualitat perquè havíem llegit alguna cosa però ens va sorprendre gratament . Realment és un indret únic i peculiar en la costa de l’Adriàtic. El poble és molt bonic i les vistes a la costa són impressionants. A més a més vam trobar un raconet per dormir en la una diminuta carretera que s’enfilava cap a l’interio d’on vam tenir unes vistes de postal.el poble de Kotorel fiord"hotel" a on vam fer nit.... L’endemà vam entrar a Croàcia, lluïa un sol radiant i feia un dia molt nítid, tot ens va semblar tan impecable, net i clar. Nosaltres vam recórrer la part de la costa Dàlmata, ens va semblar un territori preciós i agradable per viarjar amb la furgo. Visita a Dubrovnik, una ciutat encantadora i malgrat està abarrotada de turistes , s’hi respirava un aire molt relaxat. El primer contacte amb la ciutat van ser aquestes vistes des de la carretera per on vam arribar .. Fantàstiques! Evidentment no ens posem al poble amb la furgo i aparquem al costat de la carretera a la part alta. Agafem el kit de turisme (càmera,, ampolleta d’aigua, motxilleta…) i som-hi! Una ciutat monumental amb molta vida i molt ben restaurada. Poques empremtes queden dels setje i bombardejos que va patir fa unes dècades. Comencem per les colossals muralles que rodegen la ciutat amb els seus 2 quilòmetres de longitud i els seus 25 m. d’alçada. Aquí vam tenir una situació còmica culpa de la nostra ignorància. Cal pagar entrada i el venedor diu: són 200. Ups !! ens va semblar caríssim i li dic 200 euros!!, el "tio" em diu rient yes yes..flipem…i finalment diu...
