Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)
//-->
Fortíssim pendent, amb els pics de Rulhe, Negre de Juclar i Escobes al fons
Contemplant els estanys de Fontargent i el pic de Rulhe
Assolim la carena i el pic de Fontargent
Seguim la carena cap al pic d'Anrodat
Estany de l'Isla
Aresta summital de l'Anrodat
Desgrimpant sobre l'estany de l'Isla
Tram abrupte amb els grans cims andorrans al fons
Baixant a l'estany de la Cabana Sorda
Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.
//-->
Tweet
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Caminada
Lloc de sortida: Pont de la Baladosa Vall d'Incles (Canillo, Andorra)
Distància: 10.80 quilòmetres
Desnivell positiu: 1 115 metres
Temps: 6:42 hores
Dificultat: F
Sensació de dificultat: Fàcil Petites grimpades fàcils
Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Pont de la Baladosa
00:00
0:00
0
Port d'Incles
01:15
1:15
2,6
Pic de Fontargent
01:30
2:45
3,9
Pausa
00:20
3:05
Pic d'Anrodat
00:50
3:55
5
Refugi i estany de la Cabana Sorda
01:30
5:25
7
Bassa d'Anrodat
00:30
5:55
8,6
Pont de la Baladosa
00:47
6:42
10,8
Crònica
Feia dies que no pujàvem a Andorra, i encara més temps que no visitàvem la Vall d'Incles, una de les valls més boniques del Principat que recorda paisatges alpins, amb les petites cases de pedra ben integrades entremig de les pastures i sempre envolades de muntanyes punxegudes. Avui recorrerem un tram que teníem pendent des de la capçalera de la call d'Incles cap a ponent, assolint dos cims poc destacats però que ofereixen una bonica panoràmica de l'entorn, i ens permeten cavalcar una bona estona a gran alçada pel fil de la carena fronterera.
Aparquem al final de la vall d'Incles, a la zona habilidada del Pont de la Baladosa, on s'acaba la pista i hi ha una àmplia zona d'aparcament on anys enrere hi havia hagut un càmping. El dia és esplèndid, amb un matí fred a l'ombra però amb un sol que de seguida ens escalfa. Comencem a caminar quan el sol il·lumina la meitat oest de la vall, i l'ombra encara guarda la fresca matinal al recer est. Prenem el camí que marxa cap al nord seguint el curs del petit riu Manegor, al peu d'un ancestral pont de pedra. Tot pujant tindrem sempre al davant la cara sud del pic de Fontargenta, una mola rocosa i abrupta. Seguim el camí ben fresat i freqüentat en pujada moderada, i no el deixem fins al cap d'amunt, al port d'Incles o de Fontargenta.
Al vessant nord del port que fa de frontera entre els estats andorrà i francès contemplem els estanys de Fontargenta uns metres per sota. Reposem uns minuts després d'una hora i quart de caminar remuntant pel mig de la vall ampla i còmoda. Des del port també observem cap a llevant la bonica forma piramidal del pic Negre de Juclar. Just a l'altre cantó, a ponent, tenim el llarg pendent herbós que haurem de remuntar. És un pendent molt fort que es presenta feixuc i incòmode, però fixant-nos-hi anirem trobant un petit rastre de sender i fins i tot algunes fites. Comencem doncs a remuntar i guanyar metres ràpidament.
Tal com pugem anem guanyant visió cap a les muntanyes de l'entorn, i el pic Negre que semblava el més alt del sector es va empetitint entremig del Rulhe, el més alt, i l'Escobes, el més abrupte. També ens entretenim amb els estanys de Fontargent, el principal dels quals és molt extens i dibuixa una gran taca blava enmig dels prats enrosits. La contemplació del paisatge ens va distraient i fa més portable la...
