Desafio Lurbel 40k Finestrat,un fiasco!
Feia 9 mesos que no m'apuntava a cap cursa,tenia ganes de fer algo diferent ja que feia temps que anava mirant curses però la del Montdúver m'agafava massa verd encara i la d'Oltà ja l'he fet i volia algo més llarg.
Les inscripcions de la 40k es van acabar d'estiu però envie algún correu i a la fi hi havia alguna plaça lliure per baixes per lesions i m'apunte.
Estava entrenant un poc però dins del meu horari instensifique un poc els entrenaments per a vore si arribe un poc millor però apareixen molèsties al quàdriceps,pare un poc i vaig al fisio i decidisc provar a vore.
Arriba el dia i anem jo,Buigues i Marcello cap a Finestrat,arribem promte i veiem com la gent de la 80k i 120k encara de nit van pujant la serra Cortina i vaja espectacle de llumetes pujant.
Aparquem al pavelló i pujem cap al poble,i vaja que si que pujem,cap indicació i pegant voltetes pel poble buscant la zona d'eixida i en trobar-la ens diuen que és un altre carrer cap amunt,entrem allí i com donaven uns alls(els meus estaven ja passats)l'olor et tirava cap enrere,xD.
Baixem cap al cotxe i veiem un muntó de gent de la comarca i compartim unes converses.
Ens canviem i xarrant i equipant-mos ens donem comter que falten menys de 20 minuts,pujem cap amunt en presses i tota la gent ja està allí a punt.
Agafem possició a la part trasera de la cursa i en som prop de 500 corredors,l'eixida puntual a les 8:02 i baixada i trotem suau ja que la carrereta és llarga.
Tallavents fora perquè el dia ix amb una temperatura agradable,passem zones d'asfalt i algo de pista i arribem a la serra Cortina on es formen els primers tapons,em faig el primer gel i únic ja que crec que em va sentar mal,els tapons com deia abans venen bé perquè la pujada és intensa i així anem dossificant.
Arribem dalt de la serra i la cresta és plana i corrible i la gent va embalant-se,nosaltres xano-xano trotant i passe una baixada i per a no carregar quadríceps la baixe de pressa,arribem a un repetidor i li comente a Marcello que de moment cap molèstia,al cap de pocs minuts del comentari començe a notar molèsties al isquiotibial que em va comentar el fisio que al no treballar bé el quadríceps podria carregar-se,i vaja que així va a ser,pare un poc el ritme i vec que les molèsties continúen.
A partir d'ahí Marcello va esperant-me però començe a pensar que ja no l'acabaria.
També anavem mirant el rellotge ja que el 1er tall era a les 2 hores i mitja de cursa i al km 15,cursa molt exigent ja que si apretaves després venia el Puig Campana.
Anant per caminets veiem a Buigues que havia tingut un problema amb els pals i li dic que queda poc temps que no s'encante i tirem cap a la Font del Molí.
Abans d'arribar veiem a Jose el fruter i a Moni i vec que fruit de la mala senyalització de la cursa en molts punts se n'havien passat de la senda i els avise i venen.
Arribem sobrant-mos 10 minuts,menjem algo de plàtans i xocolate i demane réflex i em pegue una flitaeta a la cama però pense que de poc servirá perquè va estirant la cosa.
Començem a pujar i Moni està constipada i pensa en abandonar,li diem que continue però cap d'ells havia pujat al Puig i jo els dic que la cosa és sèria i que si li costa respirar patirà molt,a la fi la xica decidix abandonar i continuem Marcello,jo i Jose a intentar arribar al seguent tall que és a la 1 al Coll de Pouet.
Anem pujant i les molèsties van aumentant i ja pense que arribar al cim i baixar per darrere i au.
La pujada al Puig doncs com sempre,dureta però apart de les molèsties em notava bé de cardio.
A les dos hores i pico arribem al cim cansats ja i on veiem moltíssims senderistes que ens animen,també escoltem la megafonia i és que ja havia arribat el primer a meta.
Allí ens fem alguna foto i Marcello ha tirat davant a vore si arribava al tall però jo i Jose decidim que ens retirem i baixem tranquilament caminant per la zona esvaroseta per tindre molta pedra solta.
Després el camí és més acceptable i xano-xano arribem al Coll de Pouet a vore si menjavem...
