Ens anem a Xina!
Era un final de dia a Sant Llorenç, ens trobàvem amb en Toti i un grup d’escaladors parlant de viatges i racons del món. Apareix un nom que ja n’havíem sentit parlar i i va captar la nostra atenció, LIMING. I que ens en deien? Que era un bon lloc per fer fissures, que es menjava bé , que era un racó mot autèntic…uf! Això pinta bé! I , que uns col·legues del Toti hi viatjaven en unes dates que també ens quadraven a nosaltres. Doncs res, ens passa els contactes , alguns intercanvis per mail , escalem un dia junts, tot quadra i fet , anem amb el Pep i el Roger cap a la XINA, Li Ming. Un dia de setembre ens trobem a Barcelona i anem al Consulat de la República Popular Xina per tramitar el visat. No es pot concertar cita cal presentar-s’hi i fer cua. Hi vam anar abans que obrissin i ja hi havia gent esperant. Primer assalt burocràtic i ens tomben! Per fer el visat cal presentar el bitllet d’avió i una reserva d’hotel. En Pep i Roger ja tenien bitllet però no allotjament. I nosaltres ni una cosa ni l’altra. Ens pensàvem que colaria i ens ho farien, però res de res. I apa cap a un locutori amb ordinadors a on amb qüestió de minuts vam comprar un bitllet a Lijiang i resevar un hotel pels quatre. Tornem al consulat i ara sí ens ho tramiten. Ens donen un número de compte a on fer l’ingrés (són 30€ per visat) i un tiquet de reserva amb el dia que es poden recollir passaports i visats. A l’hora de recollida són més pràctics i permeten que ho faci una sola persona, no hi haurem d’anar els 4. El dia 2 de setembre agafem l’avió cap a Xina. Ens esperen 26 hores comptant escales, fem BCN -Viena- Peking i Lijiang. IMPORTANT! Al primer aeroport xinès que es trepitgi, val la pena canviar moneda encara que surt una mica més car, va bé portar quatre duros per moure’s els primers dies. La targeta de crèdit encara no té un ús molt estès. La moneda xinesa és el YUAN, i vam estar canviant entre 6 i 6.5 CNY per euro.som-hi!!tantes hores i ni una bona peli... oh! LIJIANG és la ciutat amb aeroport més propera a Li Ming. Declarada Patrimoni de la Unesco, una ciutat molt curiosa , amb molt de turisme local ja que és molt bonica, canals, carrerons, però està tan explotada i massifica i amb tant de consum i botiga que ha perdut la seva autenticitat. Fins i tot els de la Unesco estan amenaçant en retirar la categoria de Patrimoni. Però sobre ciutats, pobles i racons que vam visitar ja en faré un post més endavant. Vam aterrar les 9 del vespre , allà ens esperaven el Pep i Roger, que havien arribat unes hores abans. L’aeroport està a uns 30 qms.del centre de Lijiang, és negra nit i amb els “bultos” comencem a buscar taxi. Ens quedem flipats amb la contundent negativa per part dels taxistes a portar-nos. No entenem res. Ens havíem dit que no és fàcil moure’s per Xina , que no parlen anglés i a vegades no col·laboren gaire , i vam tenir el pressentiment que era ben cert i que així seria tot el viatge. Però va ser aquella, l’ única situació en què vam sentir desatesos. En tot viatge i ens aquesta regió que és YUNNAN ens hem sentit benvinguts , i sempre hem coincidit amb gent molt servicial que encara que no parlessin angles feien el possible per donar-nos un cop de mà. Més tard vam entendre el motiu de la negativa dels taxistes, i és que el centre de Lijinag, on hi ha l’hotel , és un laberint de carrers estrets i empedrats , canals, i no és fàcil arribar-hi. Sort en vam tenir que va aparèixer un noi, bastant espavilat que va trucar a la mestressa de l' hotel. Van quedar en una avinguda a prop del centre i ens va portar fins allà. Finalment arribem a Lijiang. Teníem reserva a...
.JPG&w=320&h=180&zc=1)
.JPG&w=320&h=180&zc=1)
.JPG&w=320&h=180&zc=1)
