Puigsacalm (1.514 m.)
//-->
Tram molt dret equipat amb cordes al Puig Tosell
Caminant sota grans faigs
Des de la carena veiem el Puigsacalm
El Canigó a l'horitzó
Ens enfilem al Puig dels Llops
Enrere, el Puigsacalm i el Puig dels Llops
Plana d'en Bas
Baixant pel camí dels Ganxos
Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.
//-->
Tweet
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Caminada
Lloc de sortida: Collada de Bracons Vidrà (Osona)
Distància: 9.70 quilòmetres
Desnivell positiu: 565 metres
Temps: 3:40 hores
Dificultat: F+
Sensació de dificultat: Fàcil Trams equipats amb cordes per pujar, i esglaons per baixar
Cartografia: Puigsacalm Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Collada de Bracons
00:00
0:00
0
Tosell Gros
00:40
00:40
1,2
Puigsacalm
00:40
01:20
3,1
Puig dels Llops
00:20
01:40
4,0
Puig Corneli
00:40
02:20
5,4
Canal dels Ganxos
00:10
02:30
5,6
Joanetes
01:10
03:40
9,7
Crònica
Tornem a practicar el nomadisme climatològic, és a dir, busquem una ruta allà on faci bon temps. A Berga plovisqueja, i la pertorbació poc activa sembla que ve de ponent. Per tant decidim marxar cap a llevant, concretament a la Garrotxa, i encara més específicament al Puigsacalm. Evitarem la pluja, però no el vent, que és fortíssim. De camí cap a la Garrotxa per la carretera dels túnels de Bracons, truquem als nostres amics de Joanetes, la Pilar i el Josep, que accepten gustosos la proposta d'acompanyar-nos. Així doncs serem 6 de colla, amb la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix.
Ens trobem a Joanetes, i com que els nostres amfitrions tenen poc temps decidim sortir des de la collada de Bracons, al límit entre Osona i la Garrotxa. De fet anem sense una idea fixa, simplement caminar una estona per la muntanya i gaudir de la conversa i l'aire lliure. Amb un vent fort i fred sortim de la collada i ens fiquem dins del bosc amb l'esperança d'arrecerar-nos. Seguim només uns metres el camí habitual del Puisacalm que flanqueja pel vessant nord, i prenem el camí que ressegueix la carena. El camí és dret, molt dret. Trobem tres o quatre trams equipats amb cordes i cadenes que permeten superar uns pendents inhumans.
Ben abrigats tot i els esbufecs, pugem sense descans pel bonic camí carener, que busca sempre el punt més alt. Passem la roca del Corb i després d'un tram especialment dur el Tosell Petit. Pocs metres més endavant, però molt drets, coronem el Tosell Gros (1.462 m.), encara dins de la comarca d'Osona, concretament al municipi de Vidrà. Bones vistes des del cim, especialment cap a l'est, on hi ha la serra de Llancers. Una senyera i un petit pessebre presideixen el cim, on ens fem una foto de grup de record.
Ara baixem fort per l'altre vessant fins la collada Fonda, i anem resseguint la carena entremig de bonics planells oberts, trams de fageda, ben pelada ara a l'hivern, i la cinglera que sempre ens queda a la dreta. Creuem una zona oberta de pastures amb bones vistes cap al Canigó que dibuixa la seva silueta lleugerament emblanquinada cap a l'horitzó. Passem a la vora d'alguns faigs de grans dimensions, amb les seves branques recargolades, i tot el fullatge que entapissa el terra.
Ens aboquem a algun petit sortint de la carena per observar el Puigsacalm,...
