Pic dels Moros, des de Targasona
26.03.16 El pic dels Moros (2137 m), situat a l’extrem sud de l’altiplà de la Calma, a l’Alta Cerdanya, constitueix el contrafort més meridional del massís del Carlit. D’alçada més aviat modesta, és un excel·lent mirador en totes direccions. Fàcilment assolible, amb un mínim desnivell, des de l’aparcament del Pla de la Calma per la pista de la mollera dels Clots (a l’hivern és un circuit d’esquí nòrdic), és més interessant i variada la seva ascensió pel vessant sud des de la població de Targasona, on podem fer un bonic itinerari circular, tot pujant pel rec de Ribals i la carena est del cim, i baixant a l’altre costat pels clots de Vilalta fins a tocar de la central solar Thémis; el retorn és un passeig pels plans de la Solana fins al punt de partida, havent gaudit en tot moment de magnífiques vistes.Pic dels Moros (centre) des del camí de Llívia a UrDes de Llívia (en el nostre cas) o bé des de Puigcerdà, cal anar fins a Ur i continuar per la D-618 en direcció a Font-romeu, tot passant per Angostrina i el paratge de roques granítiques del Caos de Targasona. Just abans d’arribar a Targasona, en una rotonda, agafem la direcció de la central solar Thémis, i poc després seguim a la dreta cap a les urbanitzacions (lotissements)de Lo Berdaguer i La Solana, situades a la part més alta de Targasona. La mateixa carretera per on hem vingut acaba, després d’un revolt, en el carrer de les Roques Joana, on aparquem el cotxe.Situats, doncs, al capdamunt de Targasona (1690 m), comencem a caminar per una pista, tancada als vehicles no autoritzats, que surt de l’esmentat carrer i que comença a pujar en direcció al rec de Ribals. Al primer revolt, on hi ha una captació d’aigües, deixem a la dreta un camí que mena a la veïna població d’Egat. En aquest punt ja anem gaudint d’una bona vista sobre la plana cerdana i d’un ampli conjunt de muntanyes com el Cambradase, el massís del Puigmal, la Tosa d’Alp, el Moixeró i el Cadí, entre d’altres.Només sortir de Targasona tenim una gran panoràmicaEl Cambradase i el massís del PuigmalEn un segon revolt deixem a l’esquerra un dipòsit d’aigua i unes antenes de telefonia; abans de seguir, però, val la pena desviar-nos uns pocs metres cap a aquestes instal·lacions per tenir una curiosa vista de la torre de la central Thèmis amb el massís del Puigpedrós com a rerefons. La torre de Thémis i el PuigpedrósAvancem enlairats sobre Targasona i la plana cerdanaContinuem per la pista, que va pujant en diagonal fins al fons de la vall, mentre veiem enlairades, al vessant de muntanya, mitja dotzena de petites edificacions (són només parets que aprofiten la inclinació del terreny) que semblen tenir relació amb el dipòsit anterior. La pista travessa el rec de Ribals i entra un moment a l’obaga fins que, poc després, quan descriu un revolt a l’esquerra, arriba a uns planells i a una petita presa (1910 m), al marge dret de la pista. Petita presa que recull les aigües del rec de RibalsDeixem aquests planells, per on discorre el rec de Ribals i d’on surt un camí que mena a Font-romeu, i continuem per la pista, altre cop per la solana, a partir d’aquí bastant enfangada per la fusió de la neu. Després d’un parell de revolts ja veiem davant nostre el cim del pic dels Moros, i tot seguit arribem a uns prats, al marge esquerra de la pista, situats al mateix vessant que les petites edificacions que hem vist més avall (des d’on també haguessim pogut pujar directament, sense camí).En aquest punt deixem la pista, que continua, per sota el pic dels Moros, cap a la sortida dels llançaments en parapent, i entrem a una petita clariana, a la dreta, per on enfilem la pujada al cim, sense camí definit i entre matollars de bàlec. Ens anem decantant cap a la dreta, per on trobem un filat que envolta una vàlvula reguladora de la pressió de l’aigua, i un xic més enllà arribem a un altre filat, que puja per la carena i que, per tant, anem vorejant, entre matolls i trams de neu, fins que,...
