Escalant 300 m d’una cascada de gel subterrània.

Els amants dels "records" s'infiltren a tot arreu... fins i tot s'atreveixen amb una escalada espectacular d'una paret de gel de 300m dins de l'avenc Brezno pod Velbom, Realment deu de ser tota una proesa alhora física i arriscada però pel que sembla totalment gratuita. En fi en aquest mon hi ha de tot, i si gaudeixen d'aquesta "conquesta", pues endavant i molt de gust.Il pozzone del Brezno Pod Velbom (per brevità Velb) è uno dei pozzi più profondi della terra; si apre a 2050m di quota ed è poco distante dall’altro colosso Vertiglavica che, con i suoi 643m, è record di profondità. Velb contiene al suo interno un’incredibile colata di ghiaccio di oltre 300m (nelle attuali condizioni da -55 a -360m). Durante l’inverno il pozzo risulta chiuso al terrazzo di-380m, fatto che costrinse più volte gli esploratori dell’abisso (che sfiora gli 800m) ad esporsi alle pericolose scariche estive…La linea di salita presenta uno sviluppo di circa 350m divisi in 8 lunghezze. Ben 290m su ghiaccio verticale più 55m di dry del tratto d’uscita su roccia solo verglassata. La difficoltà è WI6 con passi di misto fino all’M5. Delicato e difficile il tiro che porta fuori gradato M7+, purtroppo salito top rope data l’improteggibilità (sarebbe servito un attrezzamento sistematico a spit).Difficile ipotizzare se Velb diventerà una classica estrema, trattandosi di un vero e proprio abisso riservato agli speleologi più coraggiosi. Ma crediamo che questa scalata, che portata all’esterno sarebbe già di per sé una classica ambitissima, costituisca di fatto una prima mondiale assoluta.Ecco le parole di uno dei protagonisti, Matteo “Pota” Rivadossi:“Che viaggio! Concepito già nel marzo 2005 dalla fantasia malata del sottoscritto che l’aveva sognato nel corso di una ricognizione solitaria da cui ero uscito spaventato da condizioni ben diverse: ovunque spade sospese, stalattiti da 20-30m a rischio crollo e soprattutto il fatto che le sezioni ghiacciate fossero separate… Anche il rientro di 20 ore nella neve alle ascelle con bivacco inaspettato all’addiaccio fu parte dell’avventura: per me e mauri ma soprattutto per Superpippo vestito di cotone e scarpe antinfortunistiche…Sì, sarebbe stato furbo tornarvi. Ne avevo accennato addirittura a Mauro “Bubu” Bole. Poi la cosa è caduta nel dimenticatoio di mille imprese. Vissute o solo sognate.Inaspettatamente Velb a marzo di quest’anno ritorna tra gli incubi vividi, rianimato dall’entusiasmo di un gruppo di giovani speleo che, sedotti dalla promessa del “Si-può-fare!” dell’amico Rok l’incantatore, ci proveranno davvero con l’altruismo e la tenacia dei grandi.Un primo bel tentativo tutto loro poi la gioia, tanta, di essere invitato al secondo. Quasi a riconoscermene la paternità. Vedi la vita?Ed allora eccoci ancora qua, dal 23 al 25 aprile, we lungo e buono ma non per il tempo… Tra tanti dubbi, tante variabili da incastrare, dal meteo alle condizioni del ghiaccio che troveremo.Dopo un avvicinamento infinito dal fondovalle sopra Bovec con zaini impossibili, per fortuna aiutati dai mitici Rok, Dejan e da quello sballato del Roli che scenderanno in giornata, la sera di sabato 23 arriviamo al bivacco speleologico sloveno. Una padella di neve per un tè e una per i tortellini poi a nanna. Si fa per dire, dormendo tre ore a notte e zeppo di troppi pensieri…Sveglia alle 6, colazione poi si rifanno gli zaini: tra roba dimenticata e paranoie, 30-40 minuti di avvicinamento sotto un cielo violaceo che non promette niente di buono. Le raffiche di vento sparano cristalli di ghiaccio in faccia mentre ci prepariamo: assurdo mettersi addosso attrezzatura da cascata assieme a quella speleo! Goffi, con ramponi, casco con la Scurion, lampada, viti, maniglie, picche, radio e discensori vari come alberi di natale…Alle 8 e mezza mi appendo alla prima fissa litigando con una GoPro che ovviamente non va: Alberto da giù ha il suo bel da fare per liberare le corde del primo tentativo di un mese fa inglobate nel ghiaccio. Alcune, impossibili, sono da...

Refugi de calor: cascada de merea

 Hi ha una amenaça d'onada de calor. Decideixo sortir a un barranc amb aigua. Tinc pendent el barranc de Merea que es troba sota del coll de Comiols. Resulta una...

Excursió a la Cascada del Cubo

Després de tres dies recorrent els camins del Río Martín, avui toca tornar a casa. És un llarg trajecte en cotxe però hem pensat que encara podríem...

Montserrat des d’una altra perspectiva

Una agradable volta per Montserrat, aquesta vegada amb la Sílvia, que ha demostrat en tota l’estona bon humor i simpatia. Gràcies Silvia per compartir aquest dia amb...

Per les passeres de la cascada de sisquer

 Si algú vol tenir problemes amb mi que em digui que els meus nets no són una monadaAl riu de la Bona han fet unes passeres per superar l'Estret i anar a la cascada...

El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó

A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll. A qualsevol dia, sobre tot els festius i a...

Record d’una Font : La Font del Porro de Torrelles de Llobregat

Aquesta semana està destinada a les Fonts La finca del mas Segarra esta situada a prop de la carretera BV-2005, no es pot accedir si no hi ha autorització expressa, des d’un...

Record d’una Font : La Font de can Pastallé de Martorell

Avui us presento dos articles Can Pastallé, era una finca forestal i amb camps, situada en la carretera de Martorell a Gelida, C- 243 b, on en el kilòmetre 1 a la seva dreta...

Via ferrada de la Cascada de Fanes

Una nova jornada de transició, després de l'ascensió ahir del Sorapis. Avui havíem de baixar del refugi San Marco i pujar al refugi Son Forca, des d'on demà farem una nova...

La cascada de la vall

Edat recomanada: A partir de 3 anys El dia 25 de març vam anar a veure un bonic salt d’aigua, la Cascada de la Vall. És una ruta curta, fàcil i sense gaire desnivell...

Ferrata de la cascada de sorrosal

Avui he tornat a fer una ferrata. Aquest cop ha estat la ferrata de la Cascada de Sorrosal a Broto.. El seu principal encant és que va a la vora de la cascada homònima i hi ha...

Calanques, escalant sobre el mar

Tres minutets d'imatges d'algunes vies als penya-segats de Calanques. Viatge que vam vem la primavera del  2016.  Mola!!

CORCEGA (4): CASCADA DE PISCIA DI GHJADDU o GALLU

Aquesta proposta la faig a la tarda per complementar la sortida matinal a les Agulles de Bavella. La veritat no és una sortida 10 però ja que estava per la zona crec que calia...

Crònica d’una neu anunciada

Els pronòstics que anunciaven una intensa nevada a l’illa no han decebut. La setmana passada, la neu es va dipositar …Continua llegint →

Via ferrata de la cascada de la Fare, Vaujany

Pera venir a passar una setmana a l'Oisans, després de buscar força, vaig anar a parar a Vaujany (a sobre), un llogarret situat a uns 10 minuts de cotxe al nord-oest de Bourg...

Ferrata cascada del sorrosal (broto, ordesa)

  Dins de les activitats de les ferrates sempre, quan fas una, et sorpren ... no ni ha cap d´igual. Totes tenen punts diferents, que les fans diferents ... que fa que...

El Vermell. escalant tot i la pluja

ressenya del Joan Asín retocadaAquest dissabte la pluja ens va tornar a fer la gitza, tot iaixò vàrem poder escalar fins a 2/4 d'una i fer 3 vies a la zona del Vermell.Amb el...

La cascada del riu de bona

Per banyar-se en solitari i en un indret fantàstic no hi ha com anar des del llogarret de Sisquer a cercar el riu de Bona i la espectacular cascada. Emoció assegurada amb...