Besiberri Sud (3.023 m.) i Comaloforno (3.029 m.)
//-->
Ja dins la boira avancem entre els grans blocs
Grimpem per un esperó fins a la base de la cresta
Creuem un tram de neu
Ens enfilem a la cresta per una canaleta
Gairebé a cegues arribem al Besiberri sud
La Pilar i la Sílvia grimpant cap el Comaloforno
Descens directe i vertiginós per una canaleta
Creuem una llengua de neu
Estany Gelat de Besiberri i Comaloforno al fons
Descens molt fort cap al fons de la vall
Un matí rúfol amb boira i vent frustren la idea inicial de recórrer tota la cresta de Besiberri, i amb penes i treballs assolim els dos cims més elevats afinant al màxim l'orientació. Sortim de la presa de Cavallers, la voltem i comencem a enfilar el barranc de Riumalo. Arribats a l'estany de Malavesina la boira ho tapa tot, i decidim fer una llarga diagonal entre els grans blocs, sota mateix de la cresta, per dirigir-nos a la base del primer cim. Mirant d'anar trobant fites, sense visibilitat i per terreny incòmode avancem fins una canaleta que ens enfila sota mateix del Besiberri sud. Avancem ara per la cresta grimpant fins al Comaloforno, sostre del massís. Baixem per una canal trencada i molt dreta fins a l'estany Gelat, i arribem al punt d'inici pel costerut camí del pas de l'Ós.
//-->
Tweet
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Alta muntanya
Lloc de sortida: Presa de Cavallers La Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Distància: 11.30 quilòmetres
Desnivell positiu: 1 575 metres
Temps: 13:05 hores
Dificultat: F+
Sensació de dificultat: Força fàcil Orientació complicada per la boira. Grimpades de II a la cresta
Cartografia: Vall de Boí Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Aparcament presa de Cavallers
00:00
00:00
0
Pletiu de Riumalo
01:00
01:00
3,1
Estanyet de Malavesina
01:45
02:45
5,1
Besiberri Sud
02:55
05:40
6,7
Pausa
00:35
06:15
Comaloforno
01:05
07:20
7,0
Estany Gelat de Besiberri
02:05
09:25
7,8
Pas de l'Ós
02:40
12:05
9,7
Inici
01:00
13:05
11,3
Crònica
Feia dies que plantejàvem aquesta ruta, però les coses no sempre surten com un vol, i malgrat la il·lusió de tot el grup, no vam poder assolir l'objectiu previst de recórrer la cresta de Besiberri. El dia es va llevar plujós, ennuvolat i fred. A primera hora del matí plovisquejava, i vam esperar que parés per iniciar la ruta. Probablement el més raonable hauria estat buscar un altre objectiu més al sud, on el temps era clarament millor. Però com que la previsió indicava que el temps milloraria i tindríem un bon dia, marxem amunt amb l'esperança que a mesura que guanyéssim alçada el temps milloraria. No va ser així.
Sortim de la presa de Cavallers, a la capçalera de la vall de Boí, i caminem per la vora de l'estany fins a la seva cua al Pletiu de Riumalo, tasca que ens ocupa gairebé una hora. Just al final de les aigües un petit pontet de fusta ens permet creuar el rierol que alimenta l'estany i començar a enfilar-nos al barranc de Riumalo. Deixem doncs el camí que puja cap al refugi Ventosa i Calvell i marxem a l'esquerra. El camí precari de seguida s'enfila molt fort. Algunes fites ens van assenyalant el pas, tot i que el camí és indefinit en diversos trams. Pugem al peu del torrent, el qual forma diverses cascades ja que el barranc és molt dret.
Pugem fort cap a l'oest, dirigint-nos cap a la cresta dels Besiberris, però sense veure-la, ja que la boira tapa les capçaleres de les muntanyes. Anem guanyant alçada fins arribar al petit estanyet de Malavesina, on cal prendre una decisió. Per anar al Besiberri Nord on hauríem de començar la cresta cal vorejar l'estany i seguir de dret amunt. Però ja veiem que no és viable recórrer la cresta sense visibilitat, amb vent i molt més fred del que pensàvem. En assemblea i per unanimitat decidim optar per una solució més conservadora i provar de dirigir-nos cap al Besiberri Sud i el Comaloforno, que són els més cims més alts...
