PIC ANAYET (2574m) i VÉRTICE DE ANAYET (2555m)
Alçada mínima: 1590mAlçada màxima: 2574mDistància: 19kmTemps empleat: 7h (parades incloses)Desnivell + : 1197mDesnivell - : 1179mPrimera de les tres sortides al Pirineu aragonès en un indret d’especial il·lusió ja que en el meu pas per la Transpirinaica la boira no em va permetre gaudir del peculiar paisatge d’aquesta zona. En aquests dies m’acompanyarà el Sergi, que vol endinsar-se en aquest Pirineu per fer-se una idea de la seva amplitud. Estem parlant d’un massís no massa elevat, que antigament formava una caldera volcànica. De fet, el Pico Anayet (2574m) era un antic volcà del qual en va quedar ensorrada una part, tot i que encara conserva la xemeneia que s’utilitza per fer la part final de l’ascensió. Per tant, ens trobarem en una zona on els colors ocres de la pedra volcànica es barregen amb els verds vius de les pastures i el blau dels estanys, contrastant amb el fet, que queda apartada de les properes valls glaciars que envolten la zona. Per pujar el Pico Anayet (2574m) podem fer-ho per la Vall anomenada Canal Roya aprop de Candanchú o des del Corral de las Mulas situat a la meitat de la carretera que va de Formigal fins el Portalet. Nosaltres hem escollit fer-ho per Formigal. En qualsevol cas utilitzarem el GR11 per fer gran part de l’aproximació.Iniciem a les 7h amb incertesa, advertits de precipitacions dèbils durant el matí i amb complicació de la meteo per la tarda. Sortim amb l’ànim que el dia ens aguanti i amb la idea d’estar de tornada al migdia. Els primers quilòmetres els fem per pista asfaltada fins arribar a l’aparcament “Anayet” a les pistes d’esquí d’un sector de l’enorme estació de Formigal. Circularem sempre en sentit oest. Voregem l’estació per la dreta i ja comencem a veure fites i les conegudes marques vermelles i blanques del GR11. Ens enfilem paral·lels al Barranc de Culibillas i entrem a la zona de “la Garganta” on anem guanyant alçada còmodament fins arribar a la zona del pla d’Anayet, una zona verda, oberta i plana, amb extenses pastures i estanys, envoltada de cims de modesta alçada. D’aquí, anem a guanyar el Coll d’Anayet (2413m) i ens dirigim en sentit nord per anar a buscar el pas de la cadena per posteriorment entrar a la curta i estreta xemeneia que ens portarà al cim.Com que anem bé de temps, un cop retornats al Coll d’Anayet (2413m), decidim pujar el Vértice de Anayet (2555m) que ens queda a l’altra cantó del mateix coll, i anar carenejant per les parts altes de l’olla fins un marcat collet que utilitzarem per fer el descens fins els ibons d’Anayet, on reprendrem el camí de l’anada per desfer-lo fins el punt d’inici.Finalment el temps ha aguantat, però ens ha complicat una mica el dia. Durant diverses estones plovia dèbilment de forma intermitent. El pas amb cadena, de pujada l’hem pogut fer sec, però l’estona per degustar les vistes del cim ha estat curta, ja que ha començat a ploure i hem tingut que davallar ràpid per la canal amb la intenció d’arribar novament al pas de la cadena amb la roca lo menys molla possible, intenció que s’ha vist frustrada, i que ens ha obligat a extremar les precaucions en aquesta delicada zona que amb sec es passa bé, però amb moll es complica i es torna extremadament perillosa ja que una caiguda seria fatal.Al contrari que altres muntanyes, per mi, un dels majors atractius d’aquesta ruta són les vistes des de sota el cim. L’àmplia extensió que forma el Pla d’Anayet, ofereix una perspectiva sensacional del vessant est del Pic Anayet (2574m) de forma piramidal i abrupte que impacta a la vista. Una mica més al nord ja dins de França, la singular forma del Pic Midi d’Ossau (2884m) captiven qualsevol mirada. Una barreja perfecte de colors que fan que l’indret estigui ple de vida i combinat amb la obscuritat i formes que ens han brindat dels núvols, han ajudat a millorar un paisatge deixant-nos unes imatges perfectes que ens han omplert de felicitat després de tanta incertesa d’inici.Mapa del recorregutMapa de relleuSortim des de...
