RIU VILAFERMOSA AIGÜES AMUNT, (Castillo de Villamalefa, Alt Millars, Castello)
Lloc inici caminada: Km. 34.5 CV-190, Castillo de Villamalefa, Alt MillarsCaminants: Paqui, Marta, Miguel Angel, Porrina i FrancescData: 27-08-2016 Hora d’inici caminada: 09:06:27Hora d’arribada: 12:57:04Duració: 03:50:37Alçada punt de sortida: 476 mAlçada mínima assolida: 451 mAlçada Màxima assolida: 568 mDesnivell màxim: 116 mAscensió acumulada: 187 mDescens acumulat: 88 mGuany: 91 mDistancia recorreguda: 6448 mvelocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.6 km/hVelocitat mitjana en moviment: 2,58 Km/hInici de la rutaDesprés d'un temps sense publicar res, vaig a veure si em puc posar al dia, encara que tinc molta feina endarrerida, i que les ultimes novetats implementades per Google, no ho faciliten. Començaré per la caminada de hui. Dimarts parlo amb el Miguel Angel, un dels ocasionals companys de rutes entre setmana, li comento de fer-ne una i em diu que entre setmana ho té complicat, quedem en fer-la dissabte i també quedem, en comentar-ho al grup per si algú més s'apunta.primers tolls d'aiguaA la fi, som cinc senderistes que ens trobem dissabte al lloc i hora convinguts, pugem al vehicle i posem rumb envers Castillo de Vilamalefa, arribats parem a reservar taula per dinar i seguim fins a arribar al punt on deixarem el cotxe per donat inici a la ruta. La ruta de hui és una ruta "atípica" perquè en mes del 80%, transcorre per dintre la llera del riu Vilafermosa, amb trams on és previst que l'aigua ens arribi més amunt de la cintura.el nivell de l'aigua va pujantComencem a caminar quan passen 6 minuts de les 9.00, baixem a trobar la llera del riu que per ací, rau eixuta, no fem gaires passes que ja anem trobant algun toll, de moment ens és permès anar sortejant-los, fins que arriba el tan esperat moment en què si o si, hem de ficar-nos dins de l'aigua (que a això, hem vingut). Primer amb poca profunditat, com demanant permís, aigua pels turmells, a poc a poc notem com el nivell puja, ja arriba a meitat dels panxells.i pujant...........L'aigua presenta una transparència quasi perfecta, i la temperatura d'aquesta apaivaga la calor, cosa que fa que la caminada resulti d'allò més agradable per a tots, a poquet anem fent camí, això si, a una velocitat que faria enrogir fins i tot a una tortuga. Entremig de rialles anem constatant com el nivell va pujant apropant-se a "nivells perillosos", a mesura que el nivell va pujant, el riu es va tancant per entrat en uns estrets que en cap moment arribem a fer-se aclaparadors.aigua fresca i transparentArribada l'hora, parem a fer el mos de mig matí, cerquem un lloc i ens desprenem de les motxilles, jo ja fa estona que vaig escoltant la veu de l'aigua que em crida, així que penso que millor moment no trobaré, em trec la roba i em fico dins de l'aigua que ací té una profunditat perfecta, els altres també em segueixen encara que alguns es queixen un poquet de la "frescor", el que no és obstacle perquè ens donem un gratificant bany, eixim i mentre fem el mos ens eixuguem.mos i bany, o bany i mos.......Enllestit el tema alimentari, tornem a la ruta, ací comencem a trobar petits i bonics salts d'aigua que fan que entre foto i foto la relació temps/distancia, sigui ridícula. En salvar un de tants salts, un dels participants rellisca i en intentar ajudar-se amb la mà, pateix un dolorós mal gest (més tard sabrem que ha patit una trencada de radi), Porrina l'embolica amb una vena i lògicament, decidim donar per finalitzada la caminada.petit salt d'aiguaEstem a uns 2 km del punt on hauríem de girar per iniciar el retorn, a la nostra esquerra i enlairades, veiem les cases del llogarret de Cedraman, escalant marges i evitant les carícies d'uns simpàtics rucs, salvem el desnivell, arribem dalt i demanem ajut a unes dones, una d'elles m'apropa a recollir el cotxe mentre les altres calmen com podem a l'accidentada. Arribo amb el cotxe, pugem tots i ja ens dirigim envers Vilamarxant.comitè de benvingudaEl lamentable accident, no ens ha de fer oblidar els bons moments que hem passat abans que es produiré,...
