A la via de la Lara (Paret de l'Extrem, Montroig)
**Escalem aquesta clàssica i bonica via de la paret de l'Extrem, on el material de l'època li manté un punt de clàssica amb cert compromís que quedarà d'allò més dissimulat quan els bolts llueixin per tot. Traçat lògic que va seguint les debilitats de la paret, fins i tot el penúltim llarg que sembla voler desmarxar-se de tot per tornar després per allà on té més sentit passar. Ben bonica via discreta i senzilla al fil de l'esperó d'un extrem de la paret que alhora ho és de tot un contrafort, amb bones vistes arreu.De material, malgrat està equipada, els aliens i friends fins al C1 no ens faran cap nosa, ni que sigui per reforçar les reunions (excepte dues, a base de burils i espits vellots). Destacar al tercer llarg un pas de decisió abans de l'últim espit, i més ara sense l'entosta arrancada que de peus havia d'anar molt bé. Al penúltim llarg hi ha una funda d'espit sense cargol ni xapa entre les dues primeres expansions.. però xino xano de flanqueig es fa bé. L'entrada la fem per una de les noves que arrenquen sota el sòcol, seguint un diedre placa diedre prou maco i per arrodonir una mica més la visita al lloc. Deliciad'escaladamoltbenfetaidesfetambl'Annika, i els aires que sempre corren per aquest extrem, que s'emportin allò que toca i deixin el que també toca
