Vivències per no oblidar... O millor sí?
Nota preliminar:Aquest escrit es va fer tot just acabar l'EspeleoCat-Tallers 2009. Recentment, llegint els post de les Miretades espeleològicas de l'amic Paco, de les que admiro la seva facilitat satírica, vaig recordar aquest escrit que tenia arxivat. S'explica tota la seqüència al llarg de nou mesos i algunes anècdotes, de la seva preparació. Qualsevol semblança amb persones físiques; jurídiques, empresarials, fets i/o situacions dins de la vida real, no són casualitat. Es tracta d'una crítica constructiva, i s'ha volgut "posar el dit dins de l'ull".Com s'organitza fàcilment un eurocongresespelesymposforumtaller... o quelcom aixíUn dia em truca el Pau. Era a finals de setembre del 2008: Escolta!, em diu: A l'Hilari li han proposat de fer un congrés. El pròxim dia 6 d'octubre hi haurà una reunió a la fede per veure de què va. Seria interessant que vinguessis. Què et sembla? Doncs sí, responc. Aquí la vaig espifiar, en dir sí, com el que es casa. Aquí comença el meu calvari i l'esgarrifós relat que segueix.El Pau ja m'ho va dir bé. La reunió pel dia 6 a dos quarts de vuit. M'ho escric en un calendari, però prenc una setmana per una altra i no hi assisteixo. Em posen falta. Ja comencem bé!!! Jo creia que sense mi no podrien seguir, però es veu que no sóc imprescindible. La cosa segueix.Una de tantes reunionsLes reunions solen ser els dimarts a dos quarts de vuit, aprofitant que aquest dia i a aquestes hores a la fede no hi ha activitat i els seus directius poden dedicar-se a altres menesters.Llavors, els dimarts al vespre encara feien el Ventdelplà, una gran obra literària que s'emetia a la tele, que crec va estar a punt d'assolir el Nobel. Hi havia corredisses per acabar les reunions i arribar a casa a temps de veure-la.Al vàter de la fede no hi ha aigua. Bé, d'aigua sí que n'hi ha, el que no va és el no sé què del mecanisme, el que és l'aigua la fede sí que la paga. Total: no surt aigua per la tassa i tot el que es fa dins, no se'n va. Tothom procura no anar-hi o anar-hi poc, més que res per la flaire els que hem de tornar a casa en Metro.Al principi jo hi anava més que res per les dones. Esperava que hi hagués dones, ja que avui dia diuen que, als càrrecs importants, hi ha d'haver minin tantes dones com homes. No sé per què ho diuen això perquè senyors, el que es diu dones, poques. Molt poques, mai més d'una per reunió, això anant molt bé.Tothom, més o menys, seu sempre al mateix lloc. El Cap suprem seu sempre lluny de la porta i així no s'ha d'aixecar quan truquen. I és que se la sap molt llarga. Clar, els avantatges de ser el Presi i conèixer el piset.El de la impremta (àlies El Salva) arriba tard perquè està enganxat pel transit a la Meridiana. I qui li va dir de viure a Terrassa amb el gran nivell de vida i les poques cues que hi ha a ciutat? Tot s'ha de dir, un dia va ser el primer a arribar!Ens han proposat fer un EuroSpeleo Forum. Quasi res!, almenys pel nom. La nostra idea era que es tractava d'organitzar un congrés europeu. Estava molt clar per tothom (quasi). La paraula ja ho definia: un EuroSpeleo Forum era un Congrés Europeu, què si no? Com sigui que ja havíem fet el 1er Congrés Nacional; el 8è Internacional; el Català; etc. ja no ens semblava gaire difícil l'europeu. Ai senyor!, quina inconsciència, no sabíem a on aniríem a parar.El Víctor ja ens ho va intentar aclarir des del primer dia, però nosaltres no ens en vam assabentar. Ens deia, el Víctor: EuroSpeleo Forum no vol dir res, només és una mena de segell o homologació per part de la Federació Europea d'Espeleologia. Tant pot ser un concurs de TPV com un Simpòsium d'Espeleosub, o altres. Però nosaltres tossuts, erra, que erra. Què sabrà ell!, i d'aquí no ens treia ningú ni amb fum de sabatots. És un Congrés Europeu, la mateixa paraula ja ho diu, home!De moment només es tractava de decidir si es presentava o no la candidatura de la Federació Catalana. Es diu que sí!... Si no s'hagués passat d'aquí, encara s'hauria pogut arreglar tot, però... ja no hi...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
