On és el material del Solencio de Bastaras?
Parlant amb un company, em diu que perquè no escric sobre el tema del material del Solencio, ja que va ser un episodi dels més forts dins l'espeleo catalana. De "picar-se cavitats", moltes, però que arribessin als estaments oficials, cap fins aquest cas i, segurament, fins ara.Escriure això al cap de cinquanta anys no és gens fàcil. Alguns protagonistes ja no estan entre nosaltres. Altres no ho recorden amb exactitud.... Jo puc parlar per les meves vivències directes i per sort, al llarg dels anys he anat guardant dades i fent algun escrit que ara m'ha ajudat. També he parlat amb persones que van ser protagonistes dels fets. Quan parli de quelcom que no hagi viscut en directe, ho faré saber. No es tracta d'entrar en polèmiques, només d'exposar uns fets.Introducció:La cova del Solencio de Bastaras va començar a ser explorat pel GEB; la SIE i el grup de Peña Guara com a conseqüència d'unes informacions de José Cardus, desde Binéfar i al cap de poc pel succés d'una persona que va perdre la vida en un avenc de Guara. Al poc de donar-se a conèixer la notícia del Solencio, alguns grups de Barcelona van voler aprofitar-se de la circumstància i també van fer l'exploració pel seu compte, deixant instal·lada la part dels llacs per agilitzar el seu progrés. Els del GEB es van emprenyar molt i, ajudats per nosaltres (SAS del CGB), vam desinstal·lar i amagar el material. És allò que es diu "El dret a la rebequeria" que, pot ser en castellà queda millor dit: "El derecho al pataleo". A partir d'aquí, reclamacions, amenaces, etc., fins que amb el temps tot es va anar dissolent i les aigües van tornar a la llera. La gran boca de la cova de ChavesEntrada del Solencio. El Rufino (GEB) ben carregatAntecedents:El Víctor ens explica: L'any 1965 vaig proposar-li al Ramon Canela de revisar les cavitats que havia visitat en Lucien Briet i en un primer preacord vaig dedicar-me a recollir la bibliografia i especialment Barrancos y Cuevas i d'altres entre el que destacaven les pàgines de l'Heraldo de Aragón on setmanalment des del 1962 el ginecòleg José Cardús publicava una pàgina dedicada al Turismo Altoaragonés on descrivia alguna cavitat, normalment d'interès cultural/arqueològic.Per mitjà de la redacció del diari vaig connectar amb el Dr. Cardús i vam fer una visita conjunta (SIE-GEB) al final de l'any a la Cueva del Toro a l'embassament de Belsué.A partir d'aquí, l'any 1966, vam acordar fer una campanya GEB-SIE al sub-pirineo Oscense. Quan el Dr. Cardús s'assabentà del suposat suïcidi del Santolaria a la Grallera ens truca per telèfon i aquell mateix dia 19.03.66 vam llogar un taxi i vam anar a baixar amb escales d'elektron el primer tram del pou fins a quedar penjats al final de material als -110 (Joan Villagrasa-SIE). El 10.04.66 vam pujar de nou a la Grallera però amb una tempesta brutal de pluja, neu i vendaval no es pogué avançar gaire. L'endemà, mentre uns restaven a dalt de la serra, tres de la SIE vam baixar i topografiarem la Cueva de Chaves i el primer tram del Solencio.-El 12-1965, la SIE es posa en contacte amb el Dr. José Cardus Llanas, de Binefar per veure les grans possibilitats que tenen les serralades de Carrodilla, Guara, etc., quant a l'espeleologia. La SIE- GEB inicien una recopilació de dades per fer-hi una campanya inicial-El 5-2-1966 desapareix Gregorio Santolaria Arilla, un vei de Binèfar, qui sembla ser es lleva la vida tirant-se al pou de la Grallera de Guara-A partir d'aquest luctuós succés, es forma un grup compost pel GEB-SIE-Peña Guara i s'intenta baixar a La Grallera, no sent possible assolir-la fins al tercer intent, el 5 d'agost de 1966. S'ha de tenir present que llavors, un pou de -270 m era una cosa extraordinària!-El 20-3-66 té lloc el primer contacte del grup de tres, amb Chaves i Solencio (Cavernas 7 pp 337), sense fer-hi encara cap exploració-L'11-4-66 la SIE aixeca la topografia de la primera part coneguda (fins al Pont) Topografia des de l'entrada fins El Pouet-El 17-8-66 té lloc la primera exploració amb un equip...
