Submergir-se en el desconegut. Film de l'accident de Pura.
Amb el títol de Takaisin Pintaan, (Diving into the Unknown / Submergir-se en el desconegut) hem pogut veure la recent pel·licula de Juan Reina, basada en fets reals, on és recrea l'accident espeleosub en Pura-Noruega (2014) on moriren dos exploradors finesos i les posteriors intervencions per tal de rescatar els cossos i lliurar-los als seus familiars.L'accident va commocionar l'opinió pública i tenint en consideració el alt risc del seu rescat, les autoritats estatals procediren a prohibir tot nou intent de recuperació i fins i tot de visita, clausurant legalment l'accés al sistema.Malgat tot, i en la clandestinitat els espeleosubs foren rescatats pels seus companys. i premiats per les autoritats de Finlàndia i finalment també reconeguts per les de Noruega.Un cas extraordinari que podem interpretar des de la visió de les exploracions de risc, des dels lligams extraordinaris dels que comparteixen una passió, com des dels conflictes entre països i la legalitat dels juristes en front de la voluntat indestructible dels rescatadors.El film ha estat presentat i premiat en diversos certamens, emés per TV i projectat recentment en cinemes en VOSE i fins i tot es troba disponible en DVD-Blu Ray.L'accidentPrimera pèrduaGronqvist i Huotarinen arribar a la part més profunda a 110 metres de profunditat de l'entrada per Plura.Gronquvist es va adonar que el seu company no li seguia, v desfer part del trajecte i va trobar a Huotarinen encallat en una de les parts més estretes de la galeria amb un dels cables connectats al seu equip de busseig. Estava fent senyals de socors amb la seva llanterna i havia començat a entrar en pànic. Gronqvist decidir donar-li una altra bombona perquè amb ella reduís la quantitat de diòxid de carboni del seu sistema.Però mentre Huotarinene intercanviava la peça bucal del respirador, va començar a empassar aigua sense mesura, davant la mirada impotent del seu company va morir davant els seus ulls.I aquesta experiència traumàtica el va posar a ell mateix en perill de patir hipercàpnia.Així que, després d'un intent fallit d'alliberar el cos del seu company d'entre les roques, Gronqvist es va obligar a si mateix a relaxar-se.No tenia més remei que continuar fins Steinugleflaget i per la qual hi havia una sortida directa a l'exterior. Així que, com havia retrocedit per ajudar el seu amic, Gronqvist portava ja 20 minuts a una profunditat de 110 metres, i sabia que el seu retorn a superfície li prendria hores, ja que hauria de fer parades perquè la seva pressió fora reduint de mica en mica.I era conscient també que en aquest temps els seus companys, els que s'havien submergit després i venien en la segona tanda, ja s'haurien topat amb el cos de Huotarinen que els bloquejava el pas.Segona pèrduaEl primer bus del segon equip era Vesa Rantanen."Vaig arribar a aquell punt estret en el qual el primer bussejador va quedar encallat i vaig haver de decidir què fer", recorda."Tenia dues opcions: passar per sobre del bus mort o tornar a la superfície després d'un llarguíssim busseig a través del tram més profund", explica."Vaig decidir continuar, i va ser una bona decisió. Encara que em va prendre almenys 15 minuts sobrepassar el cos del company".Per quan Rantanen es va reunir amb Gronqvist, el temps que necessitava per a la descompressió superava les tres hores.Així que aviat començaria a sentir un lleu dolor als genolls i als colzes, símptomes de la síndrome de descompressió, manifestacions que es tornarien més greus a mesura que avancés el temps.Vesa Rantanen tenia 33 anys el 2014 i ha bussejat des de 2007.Més tard sabria que el bus que venia per darrere, Jari Uusamaki, també es va trobar amb dificultats.La policia noruega creu que Uusamaki va entrar en pànic a trobar-se amb el cos de Huotarinen i que va morir com a conseqüència d'això.El cinquè i últim bus, Kai Kankanen, va intentar sense èxit ajudar a Uusamaki.I, al contrari que Rantanen, va decidir no forçar més la seva capacitats per intentar arribar a Steinugleflaget, i va optar per donar...
