Pic de Xemeneies (2.828 m) en travessia
Una gran ascensió, poc habitual entre els esquiadors de muntanya però amb un gran ambient, que hem realitzat en travessia, entre les valls del Gerber i de Cabanes. Ahir al vespre vam arribar al refugi de Salardú, una bona base per fer muntanya a la Vall d'Aran. De bon matí, no tan aviat com ens hauria agradat perquè en el refugi no donen l'esmorzar fins a les 8, hem pujat en cotxe fins al port de la Bonaigua i hem baixat per la vessant pallaresa fins al pàrquing de la Peülla, última instal·lació de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Des del mateix pàrquing ja es veia clarament el Pic de Xemeneies, a l'entrada de la Vall del Gerber. Ben aviat hem deixat enrere les instal·lacions de l'estació fent un llarg flanquejament per sobre de la Mare de Déu de les Ares per entrar a la Vall del Gerber. La neu era molt abundant i hem sortit de l'aparcament amb els esquís als peus. Hem pujat per aquesta vall fins que als 2.140 m, al costat de l'Estany Petit del Gerber, hem deixat la vall principal per entrar en una vall lateral en direcció al nostre objectiu d'avui. Sense massa dificultat i amb una magnífica neu, hem anat pujant en direcció a un petit circ que tanca el fons de la vall. Al davant teníem el coll de Xemeneies amb una curta canal que hi porta i una mica més a la dreta una canal força més llarga que porta a la carena, molt amunt. Aquesta canal semblava molt dreta però un cop que hem començat a pujar-la hem vist que no ho era tant. Hem tingut la sort de trobar una magnífica traça, marcada geomètricament, que ens ha facilitat l'ascensió. Més amunt, la canal s'estreny i la traça d'esquís ha desaparegut, convertida en un rastre d'infanteria. Hem superat els darrers metres, molt drets, amb els esquís a l'esquena. Hem arribat a una petita bretxa a la carena i hem pogut veure la Vall de Cabanes por on havíem de baixar després de fer el cim. Encara amb els esquís a l'esquena, hem pujat per la carena, ventada i no esquiable, fins a un altre petit coll, on comença la gran pala per on havíem de baixar en direcció a la Vall de Cabanes. Hem deixat els esquís en aquest punt i, amb el piolet a la mà, hem superat els darrers metres de l'ascensió amb un magnífic panorama i un gran ambient de muntanya. Hem arribat al cim del Pic de Xemeneies (2.828 m); el dia era molt bo i la visibilitat extraordinària. Molt a prop vèiem el Bassiero i el Montsaliente, recordant-nos la gran travessia que vam fer per aquesta zona l'any 2013. Més enllà es veia La Maladeta ben nevada i, cap a l'altra banda, el Mauberme i les muntanyes que tanquen la Vall d'Aran pel Nord. Més llun es veien moltes més muntanyes, fins a la Pica d'Estats i més enllà. Hem fet la panoràmica circular:
El Pic de Xemeneies té dos petits cims sobre la plataforma somital, a molt poca distància un de l'altre i ambdós marcats amb sengles petites fites. Hem estat una estona discutint quin dels dos era el punt culminat però no hem arribat a cap acord, de manera que després de fer les fotos de rigor en el primer cim hem anat al segon per assegurar el tret. Des del primer cim sembla que el segon sigui més alt però des del segon la percepció és la contrària. Amb els dos cims a la butxaca hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada fins al collet on teníem els esquís. Ems hem equipat per al descens i hem iniciat l'esquiada. La primera part és molt dreta però la neu estava força bé, de manera que hem baixat sense problemes. Més avall el pendent es fa més suau i hem gaudit d'una magnífica esquiada fins a l'Estan Gran de Cabanes on hem enllaçat amb el camí que baixa per aquesta vall. Des d'aquí no hem encertat gaire bé el primer sector de la baixada i ens hem embolicat una mica pel bosc, molt poc esquiable, però més avall hem retrobat les bones traces i sense més problemes hem arribat al final de trajecte, al refugi del Gerdar, avui tancat. Ens quedava la darrera part de l'aventura, que era recuperar el cotxe que havíem deixat a La Peülla. Un voluntari ha iniciat la caminada fins a la carretera de la...
