Escuain. Campanya estiu 1973 (2 de 2)
(1973, Sortida de La Bufona C20) Josep Mension, Miquel Mateu, Francesc Miret, Francesc Pañella, Francesc Robledillo i Pere Sanahuja, falten a la foto Francesc Alfambra i Diego Ferrer que havien sortit abans. (Fot. Tomás Sánchez)En el post d'ahir ja vam afegir la crònica d'aquesta exploració publicada per en Francesc Alfambra a Cavernas, 18 de 1973. A continuació afegim les diapositives inèdites fetes per en Miquel Mateu.Aquí, podem observar en Tomás Sánchez amb una prenda de vestir, que ens pot recordar a un bodi, doncs va tancat a l'entrecuixa, però amb una finalitat pràctica molt diferent, doncs es tracta d'un protector de l'esquena pel ràpel! La banda negra de l'espatlla és el reforç, assentat amb reblons, per a on ha de passar la fricció de la corda. La peça inferior, tancada amb velcro, serveix per a que el bodi no se li pugi amunt. L'eina que du alçada a la mà dreta, ara no me'n recordo per a que la feia servir.Doncs si, a l'època feiem servir el ràpel sistema Comici.Com que ja portaven els vestits d'esquí nàutic Turbo, haviem de protegir el vestit i cadascun procurava trobar una solució personalitzada per a aquest problema. Veien a en Tomás amb el bodi i a en Pañella amb una jaqueta també reforçada a l'esquena. Les figures blaves que apareixen a la dreta de la imatge, us podem assegurar que, no són paridòlies.Tornem a veure a tots dos anant-se passant els petates de lona, amb els cinturons de pit d'escalada, que els dèiem baudrier, reconvertits a cinturons de cintura, i un Jumar! El Jumar el feren servir generalment per asegurar al que pujaba per l'escala, recuperació dels petates i autoassegurança.En Mension amb un altre sistema de protecció de ràpel, una banda de tela d'amiant. En aquells temps ningú deia que l'amiant fos dolent per la salut.Ja podeu comprovar com va acabar el bodi d'en Tomás.Uns mesos abans al Sumidero del Gurrundué B2, en setmana santa, havien fet el primer campament subterrani a Escuain. El campament, d'una nit, es va fer amb sacs de dormir i alguna hamaca, el campament estaba situat a prop de la sortida. Però en aquest del C20 s'havia previst d'estar més dies i es va optar per instal·lar tendes de campanya tipus canadenca.En Tomás amb un somriure de felicitat! S'havia tret la roba mullada i freda i s'havia ficat en un sac sec. A l'endemà tot estaba mullat i fred! No havien comptat amb la saturació ambiental. Així que tots els dies següents els van passar amb tota la roba mullada i/o humida!Com que el Mension anava d'equip amb el Miquel Mateu, doncs ells eren els que anaven fen les fotos i la topografia, és per aquest motiu que en Mension ha sortit tant retratat, i els altres tres de l'equip que anaven per davant no s'arriben a veure per qüestions fotogràfiques tècniques, al mateix que els dos que s'esperaven a aquests cinc.Encara que la nostra pretensió fora la de fer una topo, de fet el que va sortir va ser un croquis! Doncs, ens va faltar un element indispensable, el clinòmetre! I ja posats a dir, amb la brúixola tampoc van estar de sort, ja que li va agafar una tremolor a la seva punta magnètica que no s'aturava mai, així que la brúixola va reaccionar igual que les persones espeleològiques d'aquells temps davant de les condicions atmosfèriques i climàtiques adverses. Pocs anys després els companys de la SIE del CE Àliga aixecaren una topografia com cal.Aquesta exploració fou la de més durada, ininterrompuda, realitzada fins a aquella data al massís.Va ser l'última exploració que es van utilitzar els petates de l'exercit...També va ser l'última campanya d'en Miquel Mateu que després de més de 43 anys ens va portar al grup aquestes diapositives.L'any que ve en farà cinquanta que començaren i continuen regularment les exploracions al massís. Una bona part d'aquest període coincidí amb la màxima extensió i diversificació dels espeleòlegs exploradors catalans en molts dels principals massissos i sistemes calcaris peninsulars. Dit així, 50 anys poden semblar molts per realitzar l'exploració a...
