Manel muñoz (intent)
DISSABTE, 16 DE SETEMBREUuuff!!!, deixes dos dies d’escriure i s’acumula la feina. El dissabte tot i que la meteo donen dolent per tot arreu , (nosaltres tossuts de mena) no ens resignem a quedar-nos a casa, sobretot perquè he quedat amb el Visa i darrerament no acostumem a fer-ho.Sembla que pel Sud, el temps estarà un xic millor i ens aventurem a baixar-hi.Sortim com sempre a les set del mati i a les nou estem esmorzant en una benzinera a pocs quilometres del creuament de carreteres que van a Horta de Sant Joan.D’allà directes a Arnes i al lloc on deixarem el cotxe.He convençut al Visa per anar a fer la via Manuel Muñoz de la Roca Dreta, fa poc temps vaig fer la KRT i va agradar-nos força.El fet de conèixer la zona facilita les coses i aviat trobem el principi de via, que d’entrada es veu molt potent. El Visa , com tenim per costum, es demana la primera i desprès d’intentar fer els primers metres de forma “normal” ens veien obligat a fer servir la cinta del pànic, (el primer tram és molt difícil i et jugues un “hostiot” del quinze).Per sortir de la primera assegurança i arribar al segon , la tònica és la mateixa, et jugues les cames si caus arribant a xapar, per tant , una segona vegada , cinta del pànic, (ja veiem que avui l’escalada no serà bufar i fer ampolles). Superat aquest tram, la cosa millora, però tot i així no ho perdis de vista , sobretot el flanqueig a l’esquerra per entrar a la reunió.La segona tirada me les prometo molt felices, un tram d’artificial per agafar una placa de quart/cinquè, je je...... L’artificial , llarg però be.... però la placa és molt fina i delicada amb assegurances que son burins mimetitzats que costen molt de veure i un darrer pas per entrar a la reunió molt i molt tonto, que no difícil.La tercera tirada li torna a tocar al Visa, un flanqueig a la dreta finat i enfilar-se díedre amunt amb una assegurança a peu de díedre, ha posat un camelot precari a uns dos metres i gas amunt fins la propera assegurança , desprès un extraplom i una nova sortida tonta, ell no ha vist un buri que hi ha a la sortida (a prop del díedre i ha pujat fins la reunió quasi sense posar res.Jo l’he seguit com he pogut i ja estem tots a la reunió, el Visa diu que li molesten els ferros que porta (pensa que esta cosit de ferros per dins) i els canvis de pressió els nota molt. Com que ja el conec i no es queixa mai en va, decidim baixar i amb dos repèls estem a terra i d’allà pitant al cotxe. De moment encara no ha caigut ni una gota, (be, mentre fèiem les tirades alguna gota , si que ha caigut).Estem decebuts de no haver acabat la via però la cervesa que no ens la treguin i decidim anar a Horta per fer-la. Encara no hem arribat que comença a ploure i no deixarem la pluja fins una estona llarga desprès de tornar a agafar el cotxe de retorn a casa.Hem fet mitja via amb un regust agre/dolç, caldrà tornar-hi un altre dia pera poder tatxar-la de la llista de pendents. J. ESTRUCH
