Innominata
DIMECRES, 21 DE FEBRERHi ha vegades que una escalada que ha sortit bé, et deixa la moral pels núvols i d’altres que tot el contrari, si no et trobes a gust et fa tocar de peus a terra i et recorda els teus límits.Una cosa semblant m’ha passat aquesta setmana, el diumenge varem fer una escalada que va deixar-me satisfet i amb la moral pels aires, amb aquest estat d’ànim, vaig proposar al Josep un nou repte per dimecres, (teòricament, a la mateixa zona, amb una dificultat semblant, segons la ressenya, però tan sols amb una diferencia, la primera re equipada i aquesta amb les assegurances originals) .El nostre objectiu, la via Innominata al Pilar sin brillo.El dimarts , també va trucar-me el Lluis (Romàntic Guerrer), no tenia company i vaig oferir-li que ens acompanyes, uuff, va ser una bona pensada !!!.A primera hora , tot normal, ens trobem al bar d’en Pere a Camarasa per esmorzar i d’allà, pel coll d’Orenga aproximació fins el peu de via. La primera tirada és molt vertical amb quatre burils i un clau en el seu recorregut però la progressió no és agraïda , primer molt vertical per anar desprès a una fissura bruta i un ressalt final amb roca a controlar, la dificultat és de cinquè superior en el tram inicial per baixar un xic la resta de tirada per sort la ha demanat de fer el Lluis i la ha fet sense problemes, però a nosaltres ens ha baixat les ganes de fer de primer i li cedeixo la segona amb molt de gust. A la reunió tres burils i per reforçar un fissurer.La segona comença amb un tram d’artificial i optatiu , segons la ressenya 6a/b, el Lluis es treballa bé la tirada i la treu en lliure, desprès el perdem de vista i va sumant metres al recorregut. Ha fet dues tirades en una.Nosaltres , ja d’entrada ens costa suors arribar fins el primer burí de l’artificial, però encara cal lluitar amb la resta de tirada, amb roca molt bona ,per sort, però amb uns passatges i unes separacions entre assegurances que ens fan veure que hauríem patit de valent per fer –la de primers.A la segona reunió, tenim clar que ens costarà suors seguir però per sort el Lluis esta disposat a tot i sense despentinar-se segueix tibant de la cordada i comença el llarg que ha decidit ajuntar amb el darrer i sortir directament al cim.Aquesta tirada és excepcionalment vertical i a excepció d’un clau en els primers metres, cal protegir-la tota.Els primers metres molt verticals i de col·locació amb les preses mal posades per tibar, tot cantells laterals fins entrar en la canal xemeneia on teòricament calia fer reunió.A partir d’aquí cal progressar en tècnica de díedre però molt obert fins arribar a un arbre que barra la continuïtat, en aquest cal sortir a la paret de la dreta fins arribar a una fissura, progressar per ella fins deixar-la abans del final per tornar a sortir a la dreta on per una placa , ja més fàcil arribar al cim.Per la meva part i per acabar d’arrodonir el dia en la darrera fissura he sortir per on no era i una pedra saltarina m’ha donat un ensurt enviant-me uns metres mes avall.Una vegada al cim, notem el aire fred que comença a bufar, i que no hem notat en tota la via (anàvem ben calents). El Lluis encongit del fred ens dona la benvinguda i sortim disparats al cotxe sobretot per deixar la carena que esta molt ventada.Baixant , anem comentant la via que no ens ha deixat indiferents a cap dels tres, al Josep i a mi ens ha semblat massa dura i amb la graduació moolt baixa pel que realment et trobes i al Lluis perquè a part de la primera tirada que no li ha fet el pes , la resta l’ha fet treballar i ha quedat satisfet.Ara directes al bar, que encara que no ens la mereixem, si que farem les cerveses de rigor..J. ESTRUCH
