Pel sender de Gurb
24.02.18 Un cop més ens reunim uns quants valents per a fer la sortida programada del febrer, i donades les previsions meteorològiques de fred intens, estem mentalitzats per a una autèntica hivernal... a Osona, concretament pels voltants de Gurb, petit nucli situal al nord-oest de Vic.Quan arribem a la parròquia de Sant Andreu de Gurb (556 m), presidida per la seva església d’origen romànic i punt d’inici de l’excursió, fa un fred que pela i tota la plana està sumida dins una espessa boira; així és que ràpidament ens posem les motxilles a l’esquena i comencem a caminar, enmig d’un paisatge gebrat, en direcció al castell de Gurb tot seguint les marques del PR C-41 Sender de Gurb, senyals que no deixarem en cap moment. Ens esperen uns 20 km de marxa i més de 700 m de desnivell.Comencem a caminar entre la boiraDesprés de seguir un curiós itinerari amb uns quants plafons poètico-informatius i diversos animals tallats en fusta policromada, creuem la riera i seguim els seu curs aigües amunt fins a desembocar a una pista.Plafons de l'itinerari naturalistaSeguint aquesta pista arribem a una cruïlla amb un pal indicador on decidim desviar-nos a mà dreta per a visitar la propera ermita de Sant Roc, església votiva del segle XIX que s’alça misteriosa sobre un pla envoltat de bosc.Arribant a Sant RocUn cop hem donat un ràpid cop d’ull a l’edifici, que no té res d’especial, tornem a la cruïlla amb la pista principal per continuar la marxa en direcció al castell. Comencem a veure els primers rastres de neu i un fang enganxós se’ns aferra a la sola de les botes que sembla que anem amb peus de plom... però això no és res comparat amb el que ens espera més endavant.Inici de la pujada al coll i al turó de la Creu de GurbLa pista dibuixa un arc i ens situem en la vertical del castell, mentre comencem a veure com la boira s’escaixa i deixa veure un tímid cel blau. Poc després deixem aquesta pista, que es dirigeix al Pla de Vilafreser, i anem a la dreta per un corriol que s’enfila de valent cap al castell per un terreny d’alló més relliscós i on només pugen amb soltura els nostres companys de quatre potes, el Pongo i l’Aran, que sembla que no els costa gens d’esforç l’ascens.Al coll de la Creu de GurbAmb fang fins a les orelles arribem al coll de la Creu de Gurb, on veiem amb alegria que hem superat el sostre de la boira i que el sol comença a brillar. Aquí deixem, per un moment, el sender de Gurb i anem a l’esquerra per pujar fins al cim del turó, punt culminant de l’excursió, on pensem fer un mos per recuperar-nos de la dura pujada i gaudir de les vistes que la boira ens ha escatimat fins ara.Al turó de la Creu de GurbQuan arribem al capdamunt del turó, coronat per una gran creu, resulta que la calitxa tampoc no ens deixa veure el gran panorama que ens promet la flamant taula d’orientacio, plantada damunt les poques restes del castell. Com que la taula no indica l’alçada a la que ens trobem, fem una ràpida consulta al mapa que ens assegura que estem a 841 m.Taula d'orientació al cim del turóEsmorzant sobre les restes del castellUn cop ens hem sadollat de “panorames” i altres menges, desfem el camí fins al coll des d’on continuem pel PR, tot descrivint un altre arc sobre la capçalera del rec de l’Esperança. Quan estem situats sota el punt culminant del serrat del Portell, veiem a l’altre costat de la vall com s’alça, a llevant, el turó de la Creu de Gurb, i que aviat deixarem enrera.Deixem enrera el turó de la Creu de GurbAquí hem d’estar atents car la pista que seguim es dirigeix cap al pla de la Noguera i per continuar el sender de Gurb cal que ens desviem a la dreta per un corriol que va a frec d’un camp de conreu i pel qual revoltem el serrat del Portell i entrem a la vall de Sant Julià. Mentre baixem cap al mas del Borrell, ja veiem el campanar de Sant Julià Sassorba, el nostre proper objectiu.Anem cap a la vall de Sant JuliàPer la carretera que travessa la vallDeixem enrera el Borrell i prenem la carretera...
