194 - Pas du Pi pel rafal d'Ariant 21-4-2018
Recórrer la regió de Mortitx és una dura prova de resistència per qualsevol excursionista. Els relleus abruptes d'aquesta zona representen una excepció a la serra de Tramuntana per la seva rudesa. La presència de camins és minsa i només queden alguns trams d'ancestrals vies de ferradura. Aquest fet i els magnífics panorames que descobrirem, són també un al·licient pel senderista. La ruta s'inicia a la possessió de Mortitx i arriba al rafal d'Ariant, pel pas de les voltes de l'Ullastre. Pujam els cingles de l'Alcàsser, els quals cauen sobre el Tel de Ceba, pel pas du Pi. A dalt tenim algunes opcions per tornar al punt d'inici.L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. El pas du Pi és exposat, amb trams difícils, en alguns es fa necessari l'ús d'una corda per a més seguretat. Deixam els cotxes vora el portell d’entrada a Mortitx (►WP-01) (343 m) a l'altura del km 10’9 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Si no ets matiner, pots tenir problemes per a deixar el cotxe, ja que no hi ha moltes places. Posam el peu al botador situat a la dreta de la barrera a les 9:09 h i, allà deçà, pel camí que duu a les cases, iniciam el recorregut.MortitxPassam per davant les cases de Mortitx (WP-02) (387 m). A diferència de les grans possessions de Valldemossa, Deià i altres contrades, les cases de Mortitx no sobresurten per les seves excel·lències arquitectòniques, però té la pàtina que el temps regala. «L'antiga possessió de Mortitx confronta amb Ariant, la Malè, Mortitxet, Femenia, Lavanor i la mar. Fou alqueria islàmica, de vuit jovades, documentada en el Llibre del Repartiment (ca 1232)». (GEM). Segons J. Mascaró, el topònim Mortitx és una forma mossàrab derivat del llatí môrtuus, 'mort', amb el sufix —ïciu. «El s XIV, Mortitx designava un lloc que comprenia tant les terres de l'alqueria Mortitx com les de les alqueries de Sant Major, Beniasber, la Malesa i Lavanor. Ja en el s XIV, la primitiva alqueria de Mortitx fou dividida entre Mortitx dels Domingo, confrontada amb Benitíger, Pedruixella i Tànger; Mortitx dels Ferrer, amb cases i tafona, confrontada amb Femenia, Lavanor, Beniasber, la Malesa, Ariant, Tànger i Pedruixella. «El 1368, se n'havia separat també Mortitxet. L'alqueria primitiva comprenia la zona més alta del torrent de la Vall d'en Marc i quasi tota la conca del torrent Fondo de Mortitx». «A un replà muntanyenc (380 m), entre ambdues valls, hi foren edificades estratègicament les cases de la possessió. El 1612, era de la família Puig. Feia una renda anual de 200 lliures, 40 quarteres de xeixa, 24 quartans d'oli, tres moltons, un anyell, un porc d'aglà i un quintar de formatge. El 1651, tenia cases i tafona, hi havia un apiari amb set cases d'abelles. El 1752, pertanyia a la senyora Elionor de Sales. El 1757, passà al seu fill, el senyor Francesc Cotoner de Sales. Tenia cases, amb molí de sang, botiga d'oli i una petita tafona d'una biga. Hi havia deu muls, tres someres, una vaca i un cavall. Era, sobretot, dedicada a la ramaderia ovina, amb una guarda de 500 ovelles, que era arrendada a part i feia una renda de 160 lliures, quatre anyells, dos quintars de formatge i mig quintar de llana». (GEM).Uns metres després de les cases, hi ha una bifurcació. Agafam el camí de la dreta on trobarem un botador alt. Caminam vora les vinyes, amb la silueta del massís del puig Caragoler de Femenia al fons, el coll Ciuró i el puig de les Moles.Passam una barrera metàl·lica i tot d'una hem de sortir del camí per l'esquerra i botar una altra escala de fusta. Continuam pel costat de la paret seca, passam un rètol que adverteix del perill del torrent de Mortitx, deixam a la dreta un camí i continuam recte (WP-03) (396 m). Als pocs metres, deixam el camí per la dreta per un senderó fitat. Ben aviat compareix davant de nosaltres el...
