Pic de Culfreda / Batoua (3.034 m)

20-21-22 de juliol de 2018Sortida final de temporadaHora de sortida: Cinc del matí.Ubicació: Comarca del Sobrarb.Temps aproximat: 10 h (18 km)Desnivell: 1.500 m (acumulat)Dificultat (1): Molt difícil.Programa: Anirem per la A-2, per Igualada, fins a la sortida 458, que agafarem la A-22, passarem per Binèfar, Barbastre, L’Ainsa, per la A-138. A Salinas agafarem el desviament a Plan. Temps total del trajecte, des de Sant Boi: 3 h 30 mAnirem a l’hotel triat.Possibles hotels: Hotel Mediodia. https://www.hotelmediodia.com/es/hotel-mediodia/el-hotel.htmlTel.: 974 506 006 – 696 97 26 83Casa Rafeleta. http://www.casarafeleta.com/Tel.: 974 33 84 30 / 628 110 125Itinerari: Sortirem de Plan amb els cotxes, en direcció a San Juan de Plan.Passat San Juan de Plan direcció Gistaín, al primer revolt tancat a l'esquerra deixarem la carretera per agafar la pista que segueix al capdavant direcció Viadós (2,5 km de carretera i 11 km de pista). Després uns 8 km s'arriba al campament de la Verge Blanca, passat el qual en el segon revolt tancat deixarem la pista principal de Viadós que va a la dreta per seguir al capdavant/esquerra. En una mica menys de 2 quilòmetres just abans de passar el segon pont podrem veure a l'esquerra un cartell que indica "PR-HU 114 Puerto de la Madera – Puerto de la Pez", i que assenyala un sender que avança riu amunt per l'esquerra amb marques blanques i grogues. Després de creuar el pont de seguida s'arriba al refugi de Tabernés (1.760 m). El refugi lliure, té dues habitacions, una petita amb llar de foc i només un tauler a manera de seient, i una altra més gran, amb una llarga taula deteriorada.0:00 Sortirem per darrere del refugi baixant una mica pel prat fins a prendre un camí que va a la dreta, i que de seguida creua el riu per una ampli pont. Seguirem el camí marcat amb una doble marca de pintura verda i que puja una mica.0:10 El camí s'ajunta amb el PR de marques blanques i grogues que ve des del pont pel qual hem passat amb cotxe. Un cartell indica novament vall amunt "PR-HU 114 Pto. de la Madera, Pto. de la Pez".0:15 Creuarem un pont de fusta, i després d'un ziga-zaga passarem al costat d'una petita cabana de pedra, la Cabana de Culrueba (30 min). El camí segueix molt evident per l'empremta, a banda de per les senyals de PR.0:45 La vall s'obre en el Gual de Bachimala (1.900 m), un entorn preciós, amb amplis prats al costat del riu. Hi ha un pluviòmetre a l’altra banda del riu.0:55 Arribarem a un pal indicador, que marca el punt on hem de deixar la vall. Els cartells assenyalen un sender ascendent que es desvia a l'esquerra com "PR-HU 114 Puerto de la Madera" i al capdavant per la vall indica "PR-HU 114 Puerto de la Pez", port que es pot veure al fons de la vall. Una mica més endavant, a l'altre costat del riu veurem el pluviòmetre que marca el punt on comença la pujada al Bachimala per l'esquerra d'un abrupte torrent. Agafarem el sender esquerra que puja per bosc de pins. Durant l'ascensió ens sorprendrà la bellesa del lloc tan verd, ple de rododendres i amb alguns prats espessos (aquest ha estat a més un any generós en aigua). Tant el sender ben trepitjat com les marques blanques i grogues ens van guiant; a mitja pujada el sender gira a l'esquerra allunyant-se del Barranc de la Madera per poc després tornar a enfilar cap al coll del Port de la Madera.Enfront del port les marques del PR donen una mica de volta per l'esquerra per suavitzar l'ascensió, tot i que també es podria tirar directe. 03:00 Port de la Madera o Port de Cauarére (2.553 m) segons algun mapa ambdós ports són diferents.... Al port abandonarem el PR i tirarem cap a la dreta. El primer monticle el vorejarem per l'esquerra, en un paisatge de pissarra descomposta que més aviat sembla volcànic.03:30 Arribarem a un petit coll on enfilarem l'ascens, tot recte amunt. Per moments hi ha rastres de sender i alguna fita per facilitar la pujada, però es pot pujar directe sense camí definit. La forta pendent en algun cas pot exigir donar suport a les mans, però sense més...

Pics de Culfreda (3.035 m)

Ja feia temps que volia pujar el Culfreda, un dels tresmils dels Pirineus que em faltaven a la col·lecció. De fet, potser el més important dels que em...