Muntanyisme.cat

Enrevoltar el puig Roig —que ben bé es podria dir puig Gros, per les dimensions que té—, és una de les excursions clàssiques i llargues que podem fer per la serra de Tramuntana. Això sí, sempre per camí de ferradura i pista. Però la ruta d'avui no és la clàssica, és molt més salvatge i perillosa. Pujam al seu cim pel pas des Ribellet, recorrem part de la seva carena i baixam pel pas des Cosconar (o de Darrera les Cases).L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre del nostre pas. Al puig Roig només es permet anar-hi els diumenges.    La ruta es comença a Lluc, a no ser que coneguem algú de les possessions situades al clot d'Albarca, com Albarca, Son Llobera, can Pontico, Son Colom, ses Tosses, Son Colomí, sa Plana, ca l'Escrivà... Si és així tendrem avantatge i podrem estalviar-nos uns quilòmetres d'asfalt i pista. Nosaltres iniciam l'excursió prop del porxo des Pinar (WP-01) (319 m), a les 9:37 h.Començam a caminar encarats al gran massís del puig Roig (1003 m). El color de les seves parets verticals donen nom a aquesta muntanya del terme d'Escorca. Deixam a la dreta una bassa coberta, molt ben feta, la qual aprofita l'aigua d'escorrentia d'un torrentó (WP-02).De revolt a revolt avançam per la pista cap a Cosconar. Anam guanyant alçada i dominam la petita vall de Son Colom i Son Colomí, dominat per puig d'en Galileu i sa Mola. El dia és clar, fred i calmós. Ni un alè d'aire fa moure la boira matinal.Després d'una bona estona de caminar per aquest camí de grava, assolim la barrera des Cosconar. A uns metres coster amunt se situa la font Amitgera.Deixam enrere una vista bucòlica dels espadats rogents que miren al sud. Alguns pins, ben cuidats, poblen el carritxar del faldar. La pista, amb els seus grans escopidors laterals, va pujant suaument, segurament construïda per aixecar el quarter de Carrabiners.A la nostra dreta tenim el pas des Pi, des Cingle des Pi, des Cosconar o de Darrera ses Cases, el qual discorre pel mig dels dos promontoris. Si aconseguim trobar el pas que anam a cercar, el pas des Ribellet, baixarem del puig per aquest pas.  Assolim la darrera corba abans d'arribar a es Cosconar. La vista s'escampa pel cor de la serra de Tramuntana. El puig Major, altiu, domina la contrada. Al seu costat, separat pel coll de s'Escudella, apareix el piramidal puig de ses Vinyes. Ombrejat, destaca el torrent des Gorg Blau, sa Fosca. A la dreta, després del coll de cals Reis, apareixen ses Mamelles.Es CosconarA les 10:21 h arribam a les cases des Cosconar. (WP-03) (529 m), construcció de tipus troglodita que data de 1232 segons esmenta, amb la forma Caxconar el Llibre del Repartiment. En 1769 es va fer la reforma que actualment coneixem realitzada pel seu propietari llavors Joan Bordils. Existeix una coenta rondalla sobre aquestes cases i els seus avantpassats denominada "La madona del Cosconar enganà el Dimoni".     És tan àrid i ple de pedregam, que diuen: En tot Cosconar no hi ha prou terra per fer plorar un ui.—Catalina, amor primera, ¿A on t'he d'anar a cercar? —Dins es bosc des Cosconar davall una carritxera.Mossèn Bartomeu Guasp i Gelabert glosà aquestes cases:Cúber, Almallutx, Gorg Blau... la ruta esdevé suau, no reposant fins a Escorca. Després la costa envestim, explorat l'horror sublim del Torrent que s'entreforca.Seguint, pel paratge aspriu del Puig Roig, el primitiu caminet de ferradura, nostres ulls va delitar el casull de Cosconar incrustat en penya pura.Portalets i finestrons tanques enfonys i auberjons, del coval baix la volada, i estables, cuina i rebost. Treta del forn, en la post dava goig la pasterada.Totes les coses en derg tenia el rústic alberg per on l'oratjol corria... I jo envegi aquella pau tant veïna del cel blau, rimada de poesia.(Corpus de Toponímia de Mallorca).L’arxiduc no la considera...