El Cap i el Passarell a Montanissell
01 –06-2019 Alt Urgell Montanisell Serra de Sant Joan (Sota les Antenes) Via : El Cap i el Passarell a MontanissellSembla que estem en el primer dia de l’estiu, en lo referent a temperatures, per això decidim provar de anar a aquet forn, tenint en compte l’alçada i que la meteo dona una mica de vent ens la juguem, quedem d’hora però els companys per naps o cols van arribant amb un cert retard, tenim el punt de trobada al Bar de Coll de Nargó de bon mati la temperatura es agradable i el cel blau immaculat, uffff que pringuem...!!!L -1 Un WhatsApp del Víctor que arribarà amb “moooolt” de retràs, no es pot ser jove i tindre una nit moguda abans de anar a escalar, quedem que ja li enviarem una “Geolocalització” del lloc de aparcament, ens estem tornant de un modern que esgarrifa ...!!!!!!!L - 2 Apa a munt el Sol encara ens respecte una mica i no escalfa gaire, em fet mes de la mitat de la pujada quant sentim el cotxe del Víctor i veiem que prepara la motxilla, lo següent es quant estem a punt d’arribar a dalt que veiem el Víctor que ens saluda des de el cap de munt ...... quin munt de renecs que surten de les nostres boques i es que aquesta canalla ens passant la ma per la cara amb una indiferència espatarrant ....... o potser es que nosaltres em perdut molt....???? be per interès personal em quedo amb la primera opinió, així em satisfà mes.L - 3 A peu de la via fa una calor sufocant, sort que a la que ens enlairem uns metres bufa un airet fantàstic que ens acompanyarà tot el dia. Fem cordada de tres i ens repartim mes o menys, el fer de primers per blocs, darrera vindran El Jorge amb La Gabriela.L - 4 Per ser un “fardon” de forma física li adjudiquem el primer bloc al Víctor així farà el primer llarg que diuen es el que te el pas mes difícil a veure si el veiem sua la cansalada, “pos no” ni per aquestes, be una mica se ho ha tingut que mirar la resta em tirat de cintes de colors.L - 5 La via es distreta quasi tots els llarga tenen el seu tram que pica, la pedra es mol bona en general i es lo que els entesos diuen discontinua, es a dir “fantàstica” per nosaltres, per que desprès de un tram picant pots posar els peus plans i recuperar l’alè, les reunions en grans plataformes herboses i mol còmodes. Les dificultats es distribueixen en dos estils mol diferents que es van combinant en el transcurs de un mateix llarg i al llarg dels sis primer llargs, anem combinant una escalada atlètica de bons agafadors i pedra mol vertical amb planxes no tant verticals, pocs i minsos agafadors i molta adherència i tot en el mateix llarg .... una passada de divertit.L - 6 Al Jorge a la quarta reunió li agafa un mal de peu que no pot posar el peu al terra i decideix abandonar, els meus companys estan en la cinquena reunió esperant-los i Jo arribant a la sisena, pregunten si hi una línia de ràpels (?) no, no hi es i realment la baixada de reunió a reunió pot ser complicada, estic pensant com fer-ho per fer la evacuació quant Ell diu la solució .... crido al helicòpter ...!!! mmmmm els vells ni havíem pensat en aquesta opció, sort que els joves ho tenen clar, dit i fet, no es tallant un pel. Foto Núria Quant estem fen el darrer llarg arriba el “Cocotero” i deixa dos aguerrits Bombers al cap de munt, veiem passar una corda i desprès un parell de “Cachas” a tota pastilla intercanviem informació i ens saludem, això de ser vell te les seves avantatges i es que sempre trobes algun vell conegut per el mon ni que sigui en un rescat. Filmada i fotos del rescat, des de dalt de la cinglera, que per satisfacció nostre trobem a la “meravellosa” “simpàtica” i “estimada” Núria la senyora que em suporta des de fa un munt d’anys i que ha pujat amb el seu “Tot-terreny” per evitar que el seu “estimat” tingui que baixar a peu, be .... els col·legues també se apunten .... Aproximació : Amb Cotxe Barcelona – Ponts – Coll de Nargó – Coll de Boixols. Baixant del Coll de Boixols a 1,8 km desvio a la dreta per una pista,...
