Cim Ararat 5137 metres - del 14 al 21/8/2019
Una vista des de l'inici del camí al camp 1. L'Ararat per molts és conegut per l'historia de l'Arca de Noè, per els habitants de l'Anatòlia (Est de Turquia) el coneixen com Agry Dagy que vol dir la muntanya del dolor. Es tracta d'un volcà de 5.137 metres que sobresurt en una gran plana. Des de molt abans d'arribar a la ciutat de Dogubayazit ja el podrem veure, i ens cridarà l'atenció la seva gelera que en volta els darrers metres del cim. A voltes també hi veurem el seu casquet de boira que envolta el cim. Per els muntanyencs és un cim que atrau per la seva alçada i la seva facilitat d'accés. La seva situació geogràfica, frontera entre Iran i Armènia, també hi aporta el seu gra de sorra en l'atractiu de fer un viatge d'aquest tipus.El seu casquet que sovint envolta el seu cim.Després de 24 d'hores de viatge, entre avió i cotxe arribem a Dogubayazit, una ciutat força militaritzada per la seva proximitat a la frontera amb Iran. Així que, el dia 16 d'Agost sortim una colla molt il·lusionats per fer el cim d'aquest volcà. Deixem la ciutat de Dogubayazit en un micro-bus que ens portarà amb molt poca estona al poblet d'Eli-Village, que passarem i aproximadament pararem a 2.200 metres, on començarem a caminar en direcció al camp 1. Punt de parada dels microbusos i de carrega als cavalls per començar a caminar.En un moment coincidim amb altres grups. L'hora d'inici és per tots la mateixa. Poc a poc van sortint els cavalls que ens portaran la part més passada del nostre equipatge. Nosaltres anirem com uns senyors amb la motxilla per portar quatre coses personals. Fem una foto a tot l'equip femení. La pujada d'avui és d'uns mil metres, entre 2.200 metres i 3.200 metres, per un camí que no té fortes pujades i en unes 3 hores ens trobarem preparant les tendes del camp 1. Al migdia la calor es fa notar i veiem uns remats al costat d'unes tendes nòmades que estan descansant. Els cavalls van força carregats, però aquest fet no impedeix que vagin força ràpids.De tant en tant anem fent petites parades per veure i menjar una mica. Arribem al camp 1 a 3.200 metres, envoltat de petits prats limitats per les pedres volcàniques. Cada grup té la seva tenda menjador i després unes tendes de 2 places per dormir. Les tendes menjador estan tota la temporada parades i les tendes petites es van parant en funció del nombre de persones.Quan ens criden per fer un petit aperitiu ens quedem gratament sorpresos per la quantitat de coses que ens han preparat. A la tarda ens fem unes fotos amb un grup de l'Iran. Després d'una nit de vent, ens preparem per anar fins el Camp 2 a 4.200 metres, on hi estarem una estona i després baixarem altre cop al Camp 1. Aquest fet ens ajudarà a fer una bona aclimatació. El camí al C 2, comença planer fins que és situa a la seva vertical, que anirem pujant per un camí molt ben fressat però força dret. Tots ens trobem bé i anem pujant fent-la petar sobre diversos temes. Ara ja si que estem al camí de terra i pedres, al fons a la dreta, podem veure les tendes del C1. Tot el grup arribant al C2 a 4.200 metres. Petites plataformes excavades entre les pedres, permeten instal.lar les tendes. Tot i així a la part alta no hi ha masses llocs. Ara podem veure la piràmide del Petit Ararat de 3.896 metres.Malgrat que l'ambient és d'alta de muntanya, hem de fer notar que aquest camp té un munt de brossa per tot arreu que el fa força desagradable. Ho hem parlat amb els guies locals, i ells diuen que ho baixen tot al C1 i que ho incineren. Segons ells però, són els Iranians que van per lliure i no baixen mai la brossa. Al ritme que porten, aviat serà un camp on molta gent no hi voldrà estar. Després de passar una bona estona en el C2, baixem a ràpidament al C1, demà tornarem a pujar.Durant la nit, ha fet una bona turmenta; vent molt fort, i força aigua, les temperatures han baixat una mica i en el cim, es veu una...
